Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya

RESOLUCIÓ

1699/VI, de 19 de febrer de 2003, sobre el Pla director de cooperació al desenvolupament 2003-2006. Tram. 259-00001/06.

Comissió d'Organització i Administració de la Generalitat i Govern Local

La Comissió d'Organització i Administració de la Generalitat i Govern Local, en sessió tinguda el dia 19 de febrer de 2003, de conformitat amb la norma supletòria de l'article 136 del Reglament, de 9 de març de 1993, ha estudiat el text del Pla director de cooperació al desenvolupament (tram. 259-00001/06), presentat pel Govern i les esmenes presentades pel G. P. Popular (reg. 50905), pel G. P. de Convergència i Unió (reg. 51189), pel G. P. Socialistes - Ciutadans pel Canvi (reg. 51190), pel G. P. d'Esquerra Republicana de Catalunya (reg. 51320) i pel G. P. d'Iniciativa per Catalunya Verds (reg. 51326).

Finalment, d'acord amb l'article 135 del Reglament, ha adoptat la següent Resolució:

Pla director de cooperació al desenvolupament 2003-2006

índex

I. Les singularitats de la cooperació al desenvolupament des de la Generalitat.

II. Directrius del Pla director.

A. Criteris per a la transformació de les prioritats en objectius estratègics.

1. Concentració sectorial de la cooperació catalana al desenvolupament.

2. Instruments.

2.a Cooperació tècnica.

2.b Cooperació financera.

3. La interrelació dels agents de la cooperació catalana al desenvolupament.

4. El foment del codesenvolupament.

B. Principis ordenadors.

C. Principis transversals.

1. Governabilitat democràtica i enfortiment del teixit social.

2. Cultura de la pau i drets humans.

3. Gènere.

4. Medi ambient.

D. Països prioritaris.

III. Objectius estratègics.

A. Objectiu estratègic de desenvolupament.

1. Suport als drets socials bàsics.

1.1  Enfortir els sistemes d'atenció primària de salut afavorint, d'una manera especial, els programes de control de les malalties infeccioses principals i la millora de la salut reproductiva.

1.2  Enfortir els sistemes d'educació bàsica i d'alfabetització d'adults i incorporar i reforçar les cultures i les llengües pròpies.

1.3  Millorar l'accés a un habitatge adequat segons el context sociocultural i mediambiental en zones periurbanes.

1.4  Millorar les capacitats en la gestió integral del cicle de l'aigua.

2. Millorar la capacitat productiva i de l'ocupació.

2.1  Millorar l'activitat productiva i comercial, especialment en els sectors populars.

2.2  Donar suport a programes ocupacionals i de drets laborals.

3. Governabilitat.

3.1  Contribuir a la generació de plans de desenvolupament locals per a millorar la governança i la participació ciutadana.

3.2  Enfortir les capacitats dels agents estratègics per millorar la governabilitat democràtica i el desenvolupament humà.

3.3  Millorar les capacitats per a prevenir els conflictes derivats de les amenaces sobre les minories ètniques, culturals i lingüístiques.

B. Objectiu estratègic de l'ajut humanitari general i ajut humanitari d'emergència.

C. Objectiu estratègic d'educació i capacitats.

1. Incrementar l'abast de les accions d'educació i sensibilització.

2. Millorar les capacitats dels agents de cooperació públics i privats.

IV. Enfortiment de les capacitats de la Generalitat.

A. Recursos financers.

B. Recursos humans.

C. Procediments.

V. Coordinació entre els agents.

VI. Avaluació i revisió del Pla director.

VII. Escenari econòmic.

I. Les singularitats de la cooperació al desenvolupament des de la Generalitat.

La transició a la societat global i del coneixement planteja nous desafiaments que avui ens obliguen a repensar i a refer les institucions i les capacitats pròpies de les societats industrials. Els objectius de caràcter irrenunciable del mil·lenni i, sobretot, l'eradicació de la pobresa i les causes que la generen exigeixen a la comunitat internacional una acció molt més decidida, concertada i coherent. El procés concertat en la Conferència de Monterrey sobre el finançament del desenvolupament i els vius debats actuals anuncien canvis estructurals i profunds en les regles i les pràctiques que avui encara comanden la cooperació internacional al desenvolupament. Catalunya no ha de restar al marge d'aquest procés i ha de saber situar la seva cooperació -que, per bé que quantitativament limitada, pot arribar a ésser molt important qualitativament- en el context dels canvis internacionals que s'albiren per als propers quatre anys, marc temporal d'aquest Pla director.

El Pla parteix de la consideració de la cooperació al desenvolupament com una dimensió necessària de la internacionalització de Catalunya. Com diu l'exposició de motius de la Llei 26/2001, de cooperació al desenvolupament, "avui no es pot construir un projecte nacional creïble ni una societat democràtica avançada sense participar activament i decididament en la construcció d'un ordre internacional més just i solidari". D'aquesta manera, Catalunya ja hi participa i vol incrementar la col·laboració en aquest món globalitzat també des de la cooperació i la solidaritat, amb l'objectiu central de contribuir a eradicar la pobresa. Així, quan la dita Llei va ésser aprovada per unanimitat en el Parlament, es va assolir també el compromís unànime d'incrementar significativament els recursos pressupostaris lliurats per la Generalitat amb aquesta finalitat. Com assenyala la disposició addicional tercera, "l'Administració de la Generalitat ha d'augmentar gradualment les aportacions destinades a la cooperació al desenvolupament i la solidaritat internacional fins a assolir l'aportació del 0,7% dels seus ingressos corrents incondicionats, en els pressupostos per a l'any 2010, com a màxim".

En coherència amb tot això, l'escenari d'increment de recursos de cooperació al desenvolupament assumit per aquest Pla director s'ha de basar en:

Una partida pressupostaria específica anomenada "Cooperació i solidaritat internacional" (fins ara "Ajuts al Tercer Món").

L'aportació d'un import mínim feta pel conjunt dels departaments de la Generalitat.

Una partida d'ajut humanitari d'emergència, independent, ampliable i revisable anualment.

S'estima que, mantenint les previsions fetes, l'any 2010 es complirà el compromís de la disposició addicional tercera de la Llei. (Vegeu l'apartat VII referent a l'escenari econòmic.)

El nou context internacional i el compromís reforçat de la societat catalana per la cooperació al desenvolupament plantegen la necessitat d'una veritable política catalana de cooperació al desenvolupament, que superi la fase prèvia, caracteritzada per un esforç gran i meritori, amb tot un seguit d'iniciatives socials i institucionals que ara cal orientar i consolidar. Tal com assenyala l'article 8.2 de la Llei de cooperació al desenvolupament, "el pla director és l'expressió tècnica principal de la política de la Generalitat en matèria de cooperació al desenvolupament". El Pla director s'elabora tenint en compte els principis, els objectius i les prioritats fixats per la Llei de cooperació espanyola i des de la voluntat de coordinació i col·laboració, tant amb la cooperació estatal com amb les cooperacions descentralitzades. Igualment es tenen en compte les recomanacions fetes per diversos organismes internacionals, especialment el Comitè d'Ajut al Desenvolupament (CAD) de l'Organització per la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE).

Dins aquest marc, la política catalana de cooperació al desenvolupament, com a política nacional que és, ha de reflectir i enfortir alhora els valors i les capacitats en què Catalunya creu i que vol que estiguin a la base de la seva identitat col·lectiva. La cooperació al desenvolupament és una font de creació de capital i de teixit social a Catalunya. Quan cooperem efectivament i eficaçment no sols ajudem a transformar els receptors d'aquesta cooperació, sinó que alhora ens enriquim i ens transformem nosaltres mateixos. Bona part de la singularitat de la cooperació catalana ja ve determinada per la Llei de cooperació al desenvolupament. Partint d'aquest text legal, el Pla proposa una singularització mitjançant:

La concepció de la cooperació al servei del desenvolupament humà sostenible, entès com un dret individual i col·lectiu i com un bé públic global, tot rebutjant explícitament la pràctica de formes de cooperació establertes directament en benefici propi o que no incideixin en les demandes i les necessitats de la societat receptora.

El desenvolupament es configura alhora com un bé públic nacional -dels països en desenvolupament- i global -de la comunitat internacional. Com a bé públic nacional, el desenvolupament és responsabilitat dels governs, del sector privat i de la societat civil dels països en desenvolupament. A aquests correspon la titularitat primària del dret i el deure de contribuir al desenvolupament. La comunitat internacional té la responsabilitat de l'acompanyament associatiu de les accions, els projectes o els programes dels agents nacionals per al desenvolupament.

La concepció de la cooperació com a projecció i enfortiment alhora dels valors universals que integren la identitat catalana, entre els quals cal destacar la pau, el respecte i la protecció dels drets humans i la democràcia; el dret dels pobles a la defensa i la promoció de la cultura, la llengua i la identitat pròpies; els drets i la cohesió econòmica i social; la sostenibilitat del desenvolupament; l'esperit emprenedor; el respecte del pluralisme i la diversitat; l'estat de dret; la descentralització, i la participació democràtica.

La cooperació ha de tenir l'objectiu bàsic de contribuir a assolir l'eradicació de la pobresa en el món, com a imperatiu ètic, social, polític i econòmic de la humanitat.

La cooperació catalana es concentra especialment en una sèrie d'objectius estratègics, als quals s'aplica la major part dels recursos de cooperació disponibles, sens perjudici que una part d'aquests recursos es reserva per a ésser destinada a iniciatives que poden expressar la lliure creativitat social.

La nostra cooperació s'ha de basar en les capacitats existents i en les que es considera que cal crear a Catalunya; no es tracta de trasplantar models catalans sinó d'aprofitar les capacitats desplegades a Catalunya per tal de treballar en associació per trobar els models que convenen als països en desenvolupament. En aquest sentit, cal destacar el paper rellevant dels ens locals en l'enfortiment i la promoció d'estratègies integrals de desenvolupament local.

La cooperació catalana és complementària i impulsora de les iniciatives civils de solidaritat i cooperació; es tracta de buscar complementarietats entre la iniciativa de la societat civil i l'acció de l'Administració per esperonar les capacitats dels agents socials d'establir relacions de cooperació i col·laboració més àmplies que condueixin a l'eficàcia de l'ajut i al reconeixement internacional de Catalunya en aquest àmbit.

La cooperació catalana és part de la cooperació de la comunitat internacional pel desenvolupament i, en aquest sentit, es coordina i col·labora amb totes les administracions i les entitats públiques, nacionals, estatals i internacionals, bilaterals i multilaterals, i, en primer terme, amb les administracions locals catalanes, les de la resta de comunitats autònomes, la cooperació espanyola i la de la Unió Europea.

La cooperació catalana amb els països en vies de desenvolupament s'ha de basar en una associació en la qual estiguin compromesos els donants i els receptors, d'una manera equilibrada, i comparteixin els objectius, el disseny i la gestió dels recursos, tenint en compte que la responsabilitat primera del desenvolupament correspon als receptors mateixos i que el paper dels donants és complementar-ne els esforços.

La cooperació catalana queda sotmesa a una lògica de planificació estratègica, a un monitoratge i a una avaluació contínua, que han d'afavorir el procés d'aprenentatge de la comunitat catalana pel desenvolupament per tal que reverteixi directament en la millora de la qualitat i l'eficàcia de l'ajut al desenvolupament.

La cooperació catalana, fidel a tot el que s'ha exposat, ha d'afavorir la recerca que impulsi noves formes de cooperació eficaces i es compromet a seguir els principis que han de regir la cooperació, que queden fixats per la Llei de cooperació al desenvolupament i les directrius internacionals emanades de les Nacions Unides.

La cooperació catalana ha d'afavorir l'aplicació de mesures que s'orientin, entre altres, a promoure la reducció del deute extern, la promoció del comerç internacional just, la seguretat alimentària, la banca ètica, l'estabilitat i la transparència dels mercats financers internacionals i la prevenció de conflictes.

La cooperació catalana ha de considerar prioritàries les mesures que impulsin els processos de desenvolupament endogen, com ara donar suport als agents dels països en desenvolupament.

II. Directrius del Pla director.

El Pla director és l'instrument principal mitjançant el qual s'expressa la política de la Generalitat de cooperació al desenvolupament per als propers quatre anys.

La Llei de cooperació al desenvolupament fixa les prioritats sectorials i geogràfiques en aquest camp. Ara bé, atesos els recursos i les capacitats que hi ha actualment a Catalunya i el seu previsible creixement en els propers quatre anys, cal prendre, prèviament a la definició dels objectius estratègics, diverses decisions, també estratègiques, que guiïn el contingut i l'aplicació del Pla director.

L'activitat de cooperació i solidaritat internacional s'ha d'orientar a fomentar tant el desenvolupament humà com l'educació i el compromís cívic del conjunt dels ciutadans de Catalunya en aquest àmbit. A més, cal fer una acció especial per afrontar les situacions d'emergència.

A. Criteris per a la transformació de les prioritats en objectius estratègics.

L'elaboració del Pla director implica la traducció de les prioritats sectorials i geogràfiques fixades per la Llei de cooperació al desenvolupament en objectius estratègics que marquin el desenvolupament de la política catalana en aquest sentit durant els quatre anys propers. Tot i la discrecionalitat prou àmplia de la Llei en la fixació dels objectius estratègics, cal definir uns criteris que permetin fer-ne la traducció de la manera més raonada i raonable possible, i eliminar així qualsevol arbitrarietat o inadequació respecte als valors i a les finalitats que estableix la Llei mateixa.

La dita Llei ja marca uns criteris que han de servir per a aconseguir els objectius. Aquests criteris són:

Els objectius del desenvolupament internacional fixats per la Declaració del mil·lenni de les Nacions Unides, els diversos acords de les cimeres d'aquest organisme, amb una referència especial a la Cimera de Copenhaguen (15% d'ajut oficial al desenvolupament -AOD- per als països menys avançats -PMA-) i suport a les polítiques socials), i altres documents d'abast internacional.

La demanda formulada per les comunitats i els governs més necessitats.

La cooperació ja facilitada per altres institucions i agències, bilaterals i multilaterals.

Les capacitats existents a Catalunya i les que es vol tenir en el futur.

La coordinació, la col·laboració i la cooperació possibles entre tots els agents de la cooperació a Catalunya i arreu.

L'adopció d'aquests criteris permet portar a terme una primera definició d'objectius estratègics. Ara bé, cal considerar altres criteris que, adequant-se a la realitat de la cooperació catalana al desenvolupament, permetin delimitar els objectius estratègics que Catalunya pot assumir raonablement per als propers anys amb la finalitat d'adequar-los a les seves capacitats.

1. Concentració sectorial de la cooperació catalana al desenvolupament.

La solidaritat i la cooperació al desenvolupament han sorgit i han crescut gràcies a nombroses iniciatives empreses per la societat civil. Un dels aspectes que tradicionalment ha caracteritzat la cooperació catalana al desenvolupament és la dispersió, tant des del punt de vista sectorial com geogràfic. Aquesta dispersió és fruit, en bona mesura, de la riquesa d'iniciatives plantejades per la societat civil.

El Pla director, d'acord amb el sentiment generalitzat dels agents de la cooperació catalana al desenvolupament, vol mantenir el suport a aquestes iniciatives i emmarcar-les en l'assoliment d'uns objectius comuns que permetin tenir un impacte més gran en els processos de desenvolupament.

Per això es proposa concentrar els recursos que constitueixen el pressupost ordinari per a l'assoliment de dotze objectius estratègics, els nou primers dels quals corresponen a desenvolupament; el desè, a ajut humanitari general i ajut humanitari d'emergència, i els dos darrers -onzè i dotzè- a educació i capacitats. La distribució dels recursos en funció d'aquestes tres grans àrees es fa mitjançant els plans anuals, tenint en compte els límits establerts:

En relació amb els recursos i les capacitats destinats als nou objectius de desenvolupament, es portarà a terme una concentració del 70% l'any 2006. Transitòriament, conscients de les actuacions fetes i de les capacitats existents avui, la concentració de recursos que es proposa és del 60% l'any 2003, amb un increment gradual d'un 5% fins a assolir, ja l'any 2005, el grau de concentració abans esmentat.

El 30% restant dels recursos i les capacitats disponibles serà destinat a impulsar i fomentar altres iniciatives socials de l'Administració de la Generalitat i la societat civil catalana, en el marc dels valors, les finalitats i les prioritats que fixa la Llei de cooperació al desenvolupament.

2. Instruments.

2.a Cooperació tècnica.

Des de la consecució de l'autogovern, Catalunya ha anat assumint nombroses competències materials en molts àmbits que tenen una importància cabdal per al desenvolupament, en els quals, a més, ha estat capdavantera a escala internacional, com son la salut, l'educació, el medi ambient, les empreses petites i mitjanes, el diàleg social i la llengua o la cultura, entre altres. En aquests camps, Catalunya posseeix unes capacitats tècniques i de coneixement molt importants que, a l'hora de plantejar el futur de la cooperació catalana al desenvolupament per als propers quatre anys, no es poden deixar de banda.

És per això que es proposa donar un suport i un impuls especials a la cooperació tècnica com a mecanisme per a enfortir i millorar les capacitats de les persones i les organitzacions dels països en desenvolupament. Les noves tecnologies, a més, obren un ventall de possibilitats més ampli en aquests àmbits i, per tant, la cooperació catalana ha d'aprofitar l'experiència de Catalunya en aquesta camp.

Així doncs, la cooperació tècnica ha d'ésser un dels principals instruments de la política de cooperació al desenvolupament, especialment si es té en compte el volum de recursos econòmics de què avui pot disposar la cooperació catalana. Aquest ajut es canalitzarà mitjançant la modalitat d'ajut bilateral.

2.b Cooperació financera.

La cooperació financera s'ha de canalitzar per mitjà de les modalitats d'ajut bilateral i multilateral a organismes internacionals, fent una atenció especial als organismes de les Nacions Unides, els objectius dels quals -el manteniment de la pau i la seguretat, les relacions pacífiques entre els països, la protecció i el respecte dels drets humans i el suport a la cooperació en els àmbits econòmic, social, cultural i humanitari- es corresponen amb els establerts per la Llei de cooperació al desenvolupament i per aquest Pla director.

Els acords de col·laboració s'han d'establir amb els diversos organismes de les Nacions Unides que portin a terme programes, sempre que tinguin una relació directa amb els objectius estratègics que aquest Pla director estableix.

3. La interrelació dels agents de la cooperació catalana al desenvolupament.

Una altra riquesa de la cooperació catalana al desenvolupament és la gran pluralitat d'agents que hi intervenen. Avui tot un seguit d'iniciatives impulsades per les administracions públiques i pel teixit social català i protagonitzades per les organitzacions no governamentals per al desenvolupament, les universitats i els centres educatius, les empreses i les organitzacions empresarials, els sindicats, els col·legis professionals, les esglésies i altres agents de la societat civil caracteritzen la cooperació catalana al desenvolupament. Davant aquesta situació, cal articular mecanismes que permetin fer la connexió i la interrelació entre les diverses iniciatives.

Tot i el reconeixement de les funcions dels òrgans col·legiats establerts per la Llei, cal que des de la Generalitat es fomenti i s'incentivi el treball conjunt i coordinat de tots els agents en l'assoliment dels objectius fixats per aquest Pla director. Per això, cal donar un suport especial a les iniciatives que impliquin la creació de xarxes o societats de cooperació, tant d'agents catalans com d'arreu, en la consecució dels objectius fixats per aquest Pla director.

La Generalitat, en aquest procés, ha de tenir un paper de catalitzador, amb l'oferiment dels mecanismes necessaris a fi d'aconseguir-ho, el suport de la funció de les xarxes d'agents existents i el foment del sorgiment de noves xarxes i associacions, i ha de propiciar l'intercanvi d'informació i facilitar la recerca de finançament per als projectes elaborats a Catalunya.

4. El foment del codesenvolupament.

Un dels conceptes que més s'ha emprat en l'àmbit del desenvolupament en els darrers anys és el d'associació, entès com una forma de participació en alguna tasca concreta amb unes característiques pròpies. Treballar en el marc d'una associació implica un apoderament dels agents locals per tal que esdevinguin els promotors i defensors d'un desenvolupament durable i més equitatiu. L'associació, com a mecanisme de codesenvolupament, permet el coneixement mutu, els compromisos de cada un en el propi desenvolupament i la relació entre tots.

La idea de fons del codesenvolupament és posar en relació les migracions i el desenvolupament dels països d'origen a partir de l'elaboració d'unes polítiques d'immigració i de cooperació al desenvolupament que vinculin personalment cada immigrant d'aquesta relació i que el resultat de les quals tingui com a conseqüència el progrés i el desenvolupament tant del país d'origen com de la situació dels immigrants en el país de destinació. Per tant, els objectius del codesenvolupament són afavorir la integració social de les persones en el país que els acull, l'ajut al desenvolupament del país d'origen i l'establiment de relacions entre la societat d'origen i la que els ha acollit.

El codesenvolupament és una eina de desenvolupament a mitjà i a llarg termini. L'Administració de la Generalitat, en el Pla interdepartamental d'immigració 2001-2004, recull propostes relacionades amb el codesenvolupament. D'acord amb aquest Pla, Catalunya pot incidir en el desenvolupament dels països d'origen de les persones immigrants per mitjà de la cooperació al desenvolupament i la sensibilització i la formació, entre altres mecanismes, a fi de fomentar el coneixement i l'aproximació mutus amb les societats d'origen. Des de la perspectiva de la cooperació al desenvolupament, el codesenvolupament ha de contribuir al desenvolupament dels països que en són destinataris i ha fer que a Catalunya es coneguin molt més bé aquests països i llurs realitats. Però, sobretot, ha d'impulsar la coresponsabilització dels donants i els beneficiaris en els processos de desenvolupament.

La cooperació catalana amb els països en desenvolupament s'ha de basar en una associació en la qual estiguin compromesos tant els donants com els receptors d'una manera equilibrada, i comparteixin els objectius, el disseny de les estratègies i la gestió dels recursos, tenint en compte que la responsabilitat primera pel que fa al desenvolupament de cada país correspon al país mateix i que el paper dels donants és complementari.

Per això, la Generalitat ha d'incentivar especialment les accions de cooperació al desenvolupament que es basin en el codesenvolupament i que impliquin l'associació amb els agents dels països beneficiaris, amb una incidència especial en les que promoguin el paper de les persones immigrants a Catalunya.

B. Principis ordenadors.

No és suficient que hi hagi una sensibilització social en matèria de solidaritat i cooperació al desenvolupament; que hi hagi un teixit associatiu i d'organitzacions no governamentals pel desenvolupament (ONGD) que promoguin i realitzin nombroses iniciatives; que les administracions públiques promoguin, ajudin i catalitzin la solidaritat i la cooperació al desenvolupament, i que les empreses decideixin destinar recursos a la cooperació al desenvolupament. Cal crear un marc institucional que permeti el desenvolupament correcte de totes aquestes iniciatives. Cal crear una administració catalana de la cooperació al desenvolupament que, d'una manera responsable i transparent, canalitzi tots aquests esforços.

La Llei de cooperació al desenvolupament, aprovada amb la consciència d'aquestes necessitats, estableix els principis que han de guiar l'actuació de les administracions públiques. Ara és el moment de traduir aquests principis en diferents mecanismes que en garanteixin el seguiment i l'eficàcia.

En primer lloc, la informació i la transparència en l'actuació pública en matèria de cooperació al desenvolupament han d'implicar l'adopció de mecanismes que permetin, d'una banda, que els agents de la cooperació tinguin la informació suficient per a poder dur a terme llurs tasques i que, d'una altra, en puguin donar coneixement.

Una informació i una transparència més grans són mecanismes eficaços per a enfortir la responsabilització de tots els agents en la política de cooperació al desenvolupament. Alhora han de permetre la coordinació i la cooperació entre les administracions públiques i els agents de la societat civil.

Les noves tecnologies faciliten aquesta tasca. En particular, d'acord amb el que estableix la Llei de cooperació al desenvolupament, cal generar un sistema d'informació i un banc de coneixement interconnectats internacionalment que donin suport a l'activitat de les administracions públiques i els agents socials de cooperació al desenvolupament. La Secretaria de Relacions Exteriors donarà suport a aquest sistema d'informació, que serà accessible a tots els agents de la cooperació catalana.

Per a garantir la transparència, es publicarà, abans del mes de juny de l'any següent, una memòria anual de les activitats fetes en aquest camp per la Generalitat i pels agents que hagin tingut finançament públic. Aquesta informació ha d'ésser fàcilment accessible i consultable per tots els agents de la cooperació.

El secretari o secretària de Relacions Exteriors, compareixerà periòdicament al Parlament per informar de la consecució d'aquests principis i, en general, de l'execució de la política de cooperació al desenvolupament.

En segon lloc, quant a la participació, deixant de banda els mecanismes orgànics establerts per la Llei de cooperació al desenvolupament, cal enfortir la cultura de la consulta i la participació dels agents de la cooperació catalana al desenvolupament, tant pel que fa al contingut d'aquest Pla director en els plans anuals com a la definició de les estratègies que se'n derivin. Per això, s'ha de fomentar la creació de taules de treball ad hoc de caràcter flexible, amb la participació dels agents de la cooperació catalana al desenvolupament.

En tercer lloc, amb la Llei el principi de coherència adquireix una importància renovada. La Secretaria General de Relacions Exteriors, sota la direcció del conseller o consellera de la Presidència, ha de dirigir els treballs de coordinació de tots els departaments i organismes de la Generalitat que duguin a terme actuacions en l'àmbit de la cooperació al desenvolupament. L'intercanvi d'informació i d'experiències entre els diversos departaments de la Generalitat en el si de la Comissió Interdepartamental de Cooperació al Desenvolupament ha d'afavorir, sens dubte, aquesta tasca. A més, anualment, els departaments han de facilitar a la Secretaria de Relacions Exteriors una descripció de les activitats que emprenguin en matèria de cooperació al desenvolupament a fi de fer la previsió pressupostària necessària i incloure-les al pla anual, d'acord amb el procediment establert en el punt iv d'aquest Pla. Posteriorment, han de facilitar informació sobre les actuacions dutes a terme abans de finalitzar el mes de març perquè es puguin incloure en la memòria anual.

En quart lloc, la Secretaria de Relacions Exteriors ha d'intercanviar informació, bé mitjançant la Comissió Interterritorial de Cooperació al Desenvolupament, bé mitjançant altres mecanismes, amb l'Agència Espanyola de Cooperació Internacional i amb la resta d'administracions públiques autonòmiques, amb la finalitat de poder coordinar, en la mesura que sigui possible, i tenint en compte l'autonomia pròpia, les actuacions de cooperació al desenvolupament que es duguin a terme. També s'ha de fomentar la realització de projectes conjunts amb altres administracions públiques.

C. Principis transversals.

Hi ha quatre principis transversals que, atesa llur importància en els processos de desenvolupament, són objecte d'una atenció especial en el Pla director, la qual cosa els confereix unes conseqüències que van més enllà de la necessitat d'assolir uns resultats d'acord amb els objectius estratègics corresponents.

Especialment, la governabilitat democràtica i l'enfortiment del teixit social, la cultura de la pau i els drets humans i les qüestions relacionades amb el gènere i el medi ambient han d'inspirar tota la política de la Generalitat de cooperació al desenvolupament.

L'establiment d'aquests principis té les conseqüències següents:

Enfortir les capacitats tècniques i fomentar un procés d'aprenentatge entre tots els agents a fi que puguin incorporar aquests principis en totes les activitats.

Incorporar els principis en tots els programes, projectes i, en general, en totes les activitats de cooperació al desenvolupament. També en les metodologies: identificació, formulació, execució, seguiment i avaluació de les accions de desenvolupament.

Definir indicadors que permetin mesurar l'adequació de les activitats de cooperació al desenvolupament a aquests principis.

Informar del compliment dels objectius fixats en la memòria anual sobre la cooperació catalana al desenvolupament.

1. Governabilitat democràtica i enfortiment del teixit social.

La governabilitat, la democràcia i un ampli teixit social són la base del desenvolupament social i econòmic i permeten una cooperació internacional oberta i rica.

El suport a la bona governança esdevé un element clau en les polítiques de cooperació al desenvolupament que, més enllà de l'establiment d'objectius estratègics específics, ha de tenir un caràcter transversal i, per tant, ha d'ésser tingut en compte en totes les actuacions que es facin des de Catalunya.

Per això, la formulació de les actuacions de cooperació al desenvolupament ha de tenir en compte aquest marc institucional i els efectes que pretenguin tenir o puguin tenir. La informació sobre el marc institucional dels països i les zones amb les quals es vol cooperar amb vista al desenvolupament és un element clau per a aconseguir els objectius d'aquest Pla director. En aquesta tasca ja s'ha avançat, els anys anteriors, mitjançant els projectes que la Generalitat ha desenvolupat en el Programa de les Nacions Unides per al desenvolupament, amb la finalitat de millorar la governabilitat a l'Amèrica Llatina.

A més, cal donar un suport especial als processos que es duguin a terme en països i zones en què les autoritats i la societat civil hagin manifestat el compromís ferm d'emprendre reformes institucionals, i donar suport als processos que permetin l'enfortiment de la societat civil, de la democràcia, dels mecanismes participatius i del respecte dels drets humans.

2. Cultura de la pau i drets humans.

La cultura de la pau i el respecte dels drets humans ha d'ésser un aspecte primordial de qualsevol estratègia de reducció de la pobresa. Tal com afirma el Comitè d'Ajut al Desenvolupament (CAD) de l'OCDE, la promoció de la cultura de la pau esdevé un element transversal de tota política de cooperació al desenvolupament. En aquest àmbit, Catalunya es caracteritza per l'esperit i per la tradició en la construcció de pactes i consensos com a mecanisme per a resoldre les diferències derivades de la pluralitat cultural i lingüística existent.

D'una banda, la consecució de la pau, especialment en les zones i els territoris amb conflictes duradors, és un objectiu complex i a llarg termini. A més, són moltes les causes que poden provocar conflictes (polítiques, econòmiques, socials, ètniques i religioses, entre altres). Per això, cal començar a treballar amb tots els instruments disponibles, els quals han de tenir en compte aquesta perspectiva a l'hora de definir-los i de portar-los a la pràctica.

D'altra banda, un estat legítim, una bona governança i una societat civil sana han de contribuir a incrementar la cultura de la pau, a respectar la Declaració universal del drets humans i els pactes internacionals de drets civils i polítics i de drets econòmics, socials i culturals i a prevenir conflictes. El grau de desenvolupament dels països queda reflectit en el respecte als drets i a les llibertats de les dones. A més, la dona està cridada a tenir un paper important en la consecució de la pau. La cultura de la pau esdevé, així doncs, un principi que incideix també en la resta de principis transversals.

Igualment, cal fomentar la cultura de la pau en totes les accions de sensibilització que es duguin a terme a Catalunya.

3. Gènere.

L'equitat entre homes i dones és essencial per al desenvolupament. La cooperació al desenvolupament ha de fomentar els canvis de les actituds, les estructures i els mecanismes en els àmbits polític, jurídic, social, laboral i domèstic, i donar-los suport, amb la finalitat de reduir les desigualtats de gènere. Les accions de desenvolupament que no integrin la qüestió de gènere perden eficàcia i impacte.

L'apoderament de la dona és, doncs, una condició essencial per a l'eliminació de la pobresa al món. A la Declaració de la iv Cimera Mundial sobre les Dones que va tenir lloc a Beijing l'any 1995 es va acordar que la perspectiva de gènere s'ha de reflectir en totes les polítiques i tots els programes de desenvolupament. El Comitè d'Ajut al Desenvolupament (CAD) de l'OCDE també ha inclòs entre els seus objectius de desenvolupament la igualtat de gènere com a mecanisme per a promoure el paper de la dona i el desenvolupament sostenible i centrat en les persones.

La cooperació catalana al desenvolupament no és aliena a la necessitat de la perspectiva de gènere com a motor del desenvolupament, i això implica, a més de les conseqüències generals, fomentar les accions que tinguin en compte la transformació dels rols i les actituds masculines per no fer de l'equitat de gènere un aspecte aïllat o una qüestió exclusiva de les dones, sinó una qüestió social àmplia que han de tractar els homes i les dones conjuntament.

4. Medi ambient.

Segons l'Informe Brundtland, elaborat en el si de la Comissió Mundial sobre Medi Ambient i Desenvolupament, de les Nacions Unides, l'any 1987, "el desenvolupament sostenible és el desenvolupament que assegura les necessitats del present sense comprometre la capacitat de les generacions futures per a assumir llurs pròpies necessitats".

La relació inextricable entre el medi ambient i el desenvolupament que es deriva del concepte de desenvolupament sostenible comporta el caràcter transversal del medi ambient i afecta la resta de les prioritats de l'ajut al desenvolupament, molt especialment les que fan referència al creixement econòmic.

Per això, la formulació de les actuacions de cooperació al desenvolupament ha de tenir en compte l'impacte en el medi ambient i els efectes que pretenguin tenir-hi o puguin tenir-hi. En aquest sentit, cal, a més de les conseqüències generals, fer estudis d'impacte ambiental en els projectes que puguin tenir una incidència especial en el medi ambient segons la metodologia que s'adopti.

D'altra banda, en la formulació de les actuacions cal tenir en compte els acords de la Cimera de Johannesburg i, molt especialment, les iniciatives i els programes que posi en marxa la Unió Europea, sobretot pel que fa a programes de gestió de l'aigua i d'energies alternatives.

D. Països prioritaris.

La Llei de cooperació al desenvolupament estableix que el Pla director ha de fixar les prioritats geogràfiques de cada període tenint en compte que són prioritaris els països i els pobles de l'àrea geogràfica de la Mediterrània, especialment els del Magrib; els de l'Amèrica Llatina; els de l'Àfrica subsahariana, i els altres països amb els quals Catalunya ha tingut o té especials relacions de caràcter històric, social, econòmic, cultural i migratori.

Ateses aquestes prioritats, cal establir uns criteris, inspirats en la Llei, que en permetin la concreció en països on es concentrarà l'acció de la cooperació catalana. Els criteris en què s'ha basat aquesta concreció són:

El grau de la cooperació i les capacitats catalanes en determinats països.

L'índex de desenvolupament humà elaborat pel Programa de les Nacions Unides per al Desenvolupament (PNUD).

El volum de la immigració a Catalunya i les possibilitats de codesenvolupament.

D'acord amb aquests criteris i tenint en compte els recursos materials, humans i econòmics, i analitzades les capacitats de cooperació efectivament existents a Catalunya, es proposa concentrar el 70% dels recursos destinats l'any 2006 als nou objectius estratègics sobre desenvolupament als països següents:

Mediterrània: Algèria i Marroc.

Amèrica Central i Carib: El Salvador, Guatemala, Hondures, Nicaragua, República Dominicana i Cuba.

Amèrica del Sud: Bolívia, Equador i Perú.

Àfrica subsahariana: Camerun, Costa d'Ivori, Etiòpia (PMA), Moçambic (PMA) i Senegal (PMA).

Països en conflicte: es pot prioritzar anualment algun país o alguna àrea en conflicte, amb l'informe previ del Consell de Cooperació al Desenvolupament.

Excepcionalment, els plans anuals, i el pla per país, poden crear fons destinats a països no inclosos en aquesta llista quan, per circumstàncies específiques i extraordinàries, motivades degudament, es faci necessari per a dur a terme accions concretes i d'una durada limitada.

La distribució dels recursos en els països prioritaris s'ha de fer per plans anuals, tenint en compte que cap zona geogràfica no pot rebre durant un any menys del 15% ni més del 30% dels recursos que hi són destinats.

III. Objectius estratègics.

A. Objectiu estratègic de desenvolupament.

1. Suport als drets socials bàsics.

1.1. Enfortir els sistemes d'atenció primària de salut afavorint, d'una manera especial, els programes de control de les malalties infeccioses principals i la millora de la salut reproductiva.

La Cimera Mundial sobre Desenvolupament Social de Copenhaguen (1995) establí el compromís d'assolir el grau més alt possible de salut física i mental, i l'accés de totes les persones a l'atenció primària de la salut, procurant especialment rectificar les desigualtats relacionades amb la situació social, sense fer distinció per raons d'ètnia, origen, sexe, edat, o per tenir alguna discapacitat. D'aquesta manera, es reforçava l'objectiu de "Salut per a tothom", impulsat des de l'any 1978 (Declaració d'Alma Ata) per l'Organització Mundial de la Salut (OMS) que s'ha traduït en diverses estratègies locals, regionals i internacionals per a aconseguir la millora de l'estat de salut de la població mundial.

El setembre de l'any 2000, amb la presentació, feta per les Nacions Unides i altres organismes internacionals, dels Objectius de desenvolupament del mil·lenni, per a combatre la pobresa i la inequitat internacionals s'evidencien els vincles entre pobresa, medi ambient i salut. És per això que aquesta estratègia vol donar suport a les iniciatives destinades a aconseguir una acció mundial més intensa i més ben coordinada per a aconseguir afrontar els principals problemes de salut que pateix la població més empobrida. La disminució de las taxes de mortalitat de les mares i de la mortalitat entre els menors de cinc anys, el control i la reversió del VIH/sida, la malària, la tuberculosi i altres malalties infeccioses greus integren aquests objectius del mil·lenni. En aquest marc de desenvolupament d'estratègies d'eradicació de la pobresa i de desenvolupament humà sostenible, la millora de la salut sexual i reproductiva es presenta com una de les prioritats bàsiques tant de la comunitat internacional com dels diversos països en desenvolupament. Igualment, la Declaració del mil·lenni es proposa que els governs i les organitzacions internacionals treballin conjuntament amb la indústria farmacèutica per augmentar la disponibilitat dels medicaments essencials i posar-los a l'abast de totes les persones dels països en desenvolupament. Els deu milions de nens menors de cinc anys que moren cada any per malalties fàcilment prevenibles, el mig milió de defuncions anuals de dones per complicacions en l'embaràs i el part, els quaranta milions de persones infectades de sida, els tres-cents milions de homes i dones que cada any pateixen la malària i els deu milions de nous casos de tuberculosi que es notifiquen cada any justifiquen aquesta opció, amb una atenció especial cap a l'Àfrica subsahariana.

En la Cimera de les Nacions Unides que va tenir lloc a Johannesburg el setembre de 2002 es va concloure que els objectius d'un desenvolupament sostenible no es podien aplicar on la prevalença de malalties greus era molt important i que s'havien de combatre els problemes que causava una salut deficient amb una atenció específica a les dones i a la població infantil, mentre que s'augmentava la capacitat dels sistemes de salut per donar una atenció de qualitat, eficient i accessible. És per això que la Unió Europea (UE), en les cimeres de Monterrey i Johannesburg, ha donat suport al Fons Mundial, impulsat per les Nacions Unides, per combatre les principals malalties transmissibles i reconèixer que la salut és un bé públic global i que s'ha d'abordar com a tal a escala mundial. Catalunya, com a part de la comunitat internacional i de la UE, fa seves les prioritats i les estratègies esmentades. Aquestes estratègies recomanen compartir coneixements teòrics i pràctics mitjançant la transferència de tecnologia i intensificar i coordinar el suport als programes d'educació i salut basats en el respecte de la dignitat humana i centrats en la protecció de totes les dones i tots els infants.

En l'aplicació d'aquestes línies de treball, pel que fa referència a la protecció de la infància s'ha d'adoptar l'estratègia de l'OMS d'atenció integral de les malalties prevalents en la infància (AIMPI), que es focalitza en l'abordatge de les cinc causes principals de mortalitat en la infància (infeccions respiratòries agudes, diarrees, xarampió, malària i desnutrició) mitjançant mesures preventives com la vacunació, el tractament i la formació.

Una anàlisi de gènere mostra que l'excés de càrrega reproductiva de la dona li limita la participació social i provoca unes necessitats específiques que cal atendre. Es recomana l'adopció de mesures per a afavorir la reducció de la morbiditat i la mortalitat derivades de la maternitat. Aquestes mesures poden consistir en el seguiment de l'embaràs i l'atenció al part en condicions sanitàries correctes, i també en la prevenció d'embarassos i d'avortaments no planejats, especialment d'adolescents.

També s'han d'adoptar mesures multisectorials perquè tant els homes com les dones, i també els joves d'ambdós sexes, es puguin protegir ells mateixos i puguin protegir els altres contra la infecció del VIH, mitjançant el reforçament dels serveis d'atenció de la salut sexual i reproductiva, el reforçament de campanyes d'informació, educació i comunicació per a augmentar la presa de consciència del problema del VIH/sida i promoure un comportament sexual sense risc i responsable, tot això en cooperació plena amb els joves, els pares, les famílies, els educadors i els proveïdors de serveis de salut, com s'ha posat de manifest en la XIV Conferència Internacional sobre la Sida que va tenir lloc a Barcelona el juliol de l'any 2002.

Respecte a la prevenció i el control de patologies com la malària o altres malalties infeccioses greus, s'han de seguir les directrius i les recomanacions internacionals reconegudes, com pot ésser el tractament breu controlat directament, en el cas de la tuberculosi, i s'ha de donar suport als programes i a les estratègies públiques locals i nacionals.

Respecte a l'enfortiment dels sistemes d'atenció primària de salut, cal tenir en compte que la unitat organitzativa de salut és el districte sanitari, tal com va ésser definida en la Conferencia de Harare (1987), on s'articulen el treball i la participació de la comunitat, els serveis d'atenció primària i l'hospital local de referència per donar una atenció integrada i global i configurar així els sistemes locals de salut (Silos). Com destaca l'informe del Banc Mundial de l'any 1993, aquests sistemes tenen problemes seriosos en relació amb l'assignació equivocada de recursos, la desigualtat en l'accés, la ineficiència dels serveis i l'augment considerable de costos. Per tant, cal impulsar millores en les capacitats de gestió en els diferents nivells, apropar els serveis a la comunitat, millorar la formació i la motivació del personal, cercar noves formes de finançament i fer que la població participi en el control i en el desenvolupament del sistema sanitari. Això es possible donant suport a un sistema sanitari públic, que, seguint les recomanacions de l'OMS, garanteixi el dret universal a l'atenció sanitària, i que intenti coordinar esforços de tothom qui treballa en aquest àmbit (medicina tradicional, ONGD, Església i mútues, entre altres) per evitar duplicitats i descoordinació en un context de recursos limitats, tot exigint que els governs no eludeixin llurs responsabilitats.

Dins l'àmbit sanitari públic de Catalunya hi ha institucions de referència en matèria de salut pública i atenció primària, i també col·legis professionals i organitzacions no governamentals de promoció de la salut que permeten una capacitat de cooperació per a assolir aquest objectiu estratègic. El model sanitari català ha estat objecte d'estudi i d'aplicació a altres zones i garanteix una sanitat pública en què participen i es coordinen els diversos agents. Els diferents implicats de l'entorn farmacèutic de Catalunya (facultats, col·legis professionals, indústria i Administració), en associació amb altres entitats, poden afavorir l'accés a medicaments essencials en els països empobrits, i així donar-los cobertura, amb el suport a l'aplicació d'instruments per a l'accés dels països en vies de desenvolupament als medicaments patentats, juntament amb altres iniciatives que els permetin l'adquisició de medicaments a un preu baix, tal com s'estableix en la Declaració de Doha.

A Catalunya, tant en l'àmbit públic com en el privat, hi ha institucions de referència en els diversos àmbits als quals es dóna prioritat en aquest objectiu estratègic que asseguren una capacitat de cooperació suficient per a assolir-lo.

Productes i resultats

S'estableixen els productes següents:

Assistència sanitària.

Campanyes de vacunació.

Campanyes d'informació i sensibilització sobre el control i la prevenció de malalties.

Programes de recuperació nutricional.

Accés als medicaments essencials i distribució d'aquests.

Formació i assessorament sobre gestió i millora de sistemes de salut.

Serveis bàsics de salut reproductiva, inclosos els de planificació familiar i educació sexual.

Formació i recerca operativa sobre els problemes de salut prioritzats.

Campanyes d'informació i sensibilització sobre prevenció de malalties de transmissió sexual (MTS) i VIH/sida.

Pel que fa als resultats:

Haver contribuït a disminuir la morbimortalitat general, la mortalitat materna i la infantil, principalment dels infants menors de cinc anys, per causa de les principals malalties infectocontagioses.

Haver contribuït a disminuir la prevalença de les principals malalties endèmiques locals.

Haver augmentat la cobertura de la immunització.

Haver augmentat el nivell nutricional, especialment en els infants menors de cinc anys.

Haver increment del nombre de parts atesos per personal capacitat i en condicions sanitàries adequades.

Haver millorat l'accés a medicaments essencials i medicaments específics contra la sida i la distribució d'aquests.

Haver augmentat les capacitats de gestió dels sistemes de salut.

Haver augmentat la taxa de prevalença contraceptiva i haver reduït la incidència d'avortaments.

Haver reduït el nombre d'embarassos no planificats, especialment d'adolescents.

Agents

Els agents que participaran en aquest objectiu estratègic són la Generalitat, els ens locals, les entitats proveïdores del Servei Català de la Salut, els col·legis professionals, les ONGD, les universitats i altres agents de la societat civil. S'ha de promoure la creació de consorcis entre les entitats i els sectors.

Recursos

Els plans anuals destinaran a la consecució d'aquest objectiu entre el 12% i el 18% del total dels recursos aplicats als nou objectius prioritaris de desenvolupament, que l'any 2006 significarà entre el 6,8% i el 10,7% del total de la partida pressupostària de cooperació i solidaritat internacional.

1.2  Enfortir els sistemes d'educació bàsica i d'alfabetització d'adults i incorporar i reforçar les cultures i les llengües pròpies.

La Declaració del mil·lenni estableix per a l'any 2015 la universalització de l'educació primària i l'accés en igualtat de condicions dels nois i les noies a tots els nivells de l'educació. Cal destacar que, a més d'universalitzar l'educació primària, s'ha de garantir que els alumnes tinguin una permanència suficient en el sistema educatiu perquè assoleixin uns mínims de coneixements, atès que és freqüent que, per manca de recursos o per qüestions inherents al rol social, les noies sovint no acabin el cicle escolar de primària, la qual cosa no és només una discriminació per raons de gènere sinó que també és econòmicament perjudicial.

La Conferència Mundial sobre Educació per a Tothom de Jomtien (1990) establí, entre altres objectius, l'alfabetització en la llengua materna per reforçar la identitat i l'herència culturals, per la qual cosa fixà com a objectiu prioritari l'atenció als pobles indígenes i a les minories ètniques i lingüístiques per a eliminar les discriminacions i les desigualtats en matèria d'educació. El Fòrum Mundial sobre l'Educació, que va tenir lloc a Dakar l'any 2000, confirmà els objectius de Jomtien i identificà la no-incorporació de les llengües locals en l'alfabetització inicial i la limitada influència de la comunitat en la vida escolar i en altres programes educatius com alguns dels factors que influeixen en l'exclusió d'infants, joves i adults de les oportunitats de l'aprenentatge. Per tant, l'ensenyament dels membres de les minories ètniques en la llengua pròpia i en les altres llengües és un element que afavoreix l'assoliment de l'objectiu de l'educació per a tothom.

Catalunya és un país amb una tradició important de capacitats tècniques en matèria d'educació i de renovació i innovació pedagògiques, d'educació popular i, especialment, de disseny i aplicació de sistemes educatius bilingües i de promoció d'identitats i de pluralisme cultural. Tant en l'àmbit públic com en el privat i en el camp de les organitzacions no governamentals, hi ha institucions especialitzades en el sector educatiu que, amb un treball conjunt amb els ministeris d'educació dels països receptors, garanteixen les capacitats suficients per a assolir aquest objectiu estratègic.

Productes i resultats

S'estableixen els productes següents:

Polítiques educatives que inclouen la interculturalitat i les llengües locals.

Sistemes d'educació bàsica amb presència de llengües locals.

Currículums educatius diversificats.

Recursos didàctics per a atendre la població exclosa per raons lingüístiques i culturals.

Formació per als ensenyants en educació multilingüe.

Cursos d'alfabetització d'adults en la llengua materna, especialment adreçats a dones.

Pel que fa als resultats:

Haver millorat la inclusió de l'educació intercultural i de les llengües locals en les polítiques educatives i en l'educació bàsica.

Haver augmentat el nivell d'alfabetització, amb una incidència especial en els aspectes interculturals i de les llengües locals.

Haver millorat el coneixement dels formadors en educació multilingüe.

Haver augmentat la taxa d'alfabetització d'adults en la llengua materna.

Agents

Els agents que participaran en aquest objectiu estratègic provenen de la Generalitat, els ens locals, els col·legis professionals, les entitats educatives públiques i privades, les universitats, les ONGD i altres sectors de la societat civil. Cal promoure la creació de xarxes i d'associacions entre els agents.

Recursos

Els plans anuals destinaran a la consecució d'aquest objectiu entre el 12% i el 18% del total dels recursos aplicats als nou objectius prioritaris de desenvolupament, que l'any 2006 significarà entre el 6,8% i el 10,7% del total de la partida pressupostària de cooperació i solidaritat internacional.

1.3  Millorar l'accés a un habitatge adequat segons el context sociocultural i el medi ambiental en zones periurbanes.

En la Declaració d'Istanbul de 1996 s'afirma que per a millorar la qualitat de vida dels assentaments humans s'ha de lluitar contra el deteriorament de les condicions que han arribat a ésser molt crítiques. L'accés a un habitatge segur i salubre i als serveis bàsics és indispensable per al benestar físic, psicològic, social i econòmic de l'ésser humà i ha d'ésser part fonamental de les mesures urgents a favor dels més de mil milions de persones que no viuen en condicions dignes. L'objectiu és aconseguir que totes les persones disposin d'un habitatge adequat, especialment els pobres de les ciutats i el camp que no tenen sostre, mitjançant un criteri que afavoreixi el desenvolupament i la millora de l'habitatge sense perjudicar el medi ambient.

En aquesta línia, un dels objectius de la Declaració del mil·lenni és haver assolit, l'any 2020, una millora significativa en les vides d'almenys cent milions d'habitants de zones marginals, com proposa la iniciativa "Ciutats sense zones marginals".

En el marc de l'avaluació quinquennal de l'Agenda d'Habitat II, la declaració de l'any 2001 sobre les ciutats i altres assentaments humans en el nou mil·lenni renovà els compromisos d'Istanbul i invità els governs, les Nacions Unides i la resta d'organitzacions internacionals a augmentar la qualitat i la coherència del seu suport a l'eradicació de la pobresa i al desenvolupament sostenible dels assentaments humans, especialment als països menys avançats, a la millora de la capacitat de prevenció, preparació, mitigació i resposta per a reduir la vulnerabilitat dels assentaments humans davant els desastres naturals i artificials, i a aplicar programes eficaços posteriors als desastres en els assentaments humans afectats, per satisfer les necessitats immediates, reduir els riscos de futurs desastres i fer que els assentaments humans reconstruïts siguin accessibles a tothom.

Catalunya té una experiència acumulada en polítiques d'habitatge i de planificació urbana, especialment en la reducció o l'eliminació de zones marginals a les zones periurbanes. Hi ha institucions públiques, organitzacions no governamentals i empreses privades especialitzades en el sector de l'habitatge i de la construcció que poden contribuir a assolir aquest objectiu estratègic.

Productes i resultats

S'estableixen els productes següents:

Ajuts per a accedir a l'habitatge.

Fons de finançament per a la construcció, la rehabilitació i l'adequació d'habitatges.

Formació pel que fa a la sostenibilitat ambiental de l'habitatge.

Assessorament dels poders públics en matèria de planificació urbanística i territorial.

Pel que fa als resultats:

Haver disminuït el percentatge de la població que viu en zones marginals.

Haver millorat la qualitat i l'accessibilitat de l'habitatge, i de la sostenibilitat ambiental.

Haver reduït la vulnerabilitat dels assentaments humans davant els desastres naturals.

Agents

Els agents que han de participar en aquest objectiu estratègic són la Generalitat, els ens locals, els col·legis professionals, les empreses privades, les ONGD i altres sectors de la societat civil. Cal destacar la rellevància especial dels ens locals, ateses llurs competències en la matèria. Cal promoure la creació d'associacions entre els agents.

Recursos

Els plans anuals destinaran a la consecució d'aquest objectiu entre el 12% i el 18% del total dels recursos aplicats als nou objectius prioritaris de desenvolupament, que l'any 2006 significarà entre el 6,8% i el 10,7% del total de la partida pressupostària de cooperació i solidaritat internacional.

1.4  Millorar les capacitats de la gestió integral del cicle de l'aigua.

La Conferència Internacional sobre l'Aigua Dolça, que va tenir lloc a Bonn l'any 2001, resumeix la importància de l'aigua pel que fa al desenvolupament i a l'eradicació de la pobresa amb les paraules següents: "L'aigua és un element clau del desenvolupament sostenible, indispensable en els seus aspectes socials, econòmics i ambientals. L'aigua és vida, essencial per a la salut humana. L'aigua és tant un bé natural i social com un bé econòmic que s'ha de distribuir en primer lloc per a satisfer necessitats humanes bàsiques. Molts consideren que l'accés a l'aigua potable i al sanejament constitueix un dret humà. No hi ha res que pugui substituir l'aigua: sense aigua moren els éssers humans i altres organismes vius, els agricultors no poden cultivar els aliments, les empreses no poden funcionar. La seguretat de l'abastiment d'aigua és un aspecte clau de la reducció de la pobresa."

La Declaració del mil·lenni estableix en el seu objectiu primer la necessitat de reduir a la meitat, l'any 2015, el percentatge de persones que no tenen accés a aigua potable. A mesura que el desenvolupament econòmic i el creixement demogràfic augmenten, la demanda sobre els limitats recursos hídrics, l'ordenació de l'aigua i el subministrament d'aigua potable i instal·lacions sanitàries passen a ésser esferes prioritàries. Encara avui prop de mil milions de persones no tenen accés al subministrament d'aigua potable i dos mil quatre-cents milions de persones no tenen accés al sanejament bàsic.

En aquest sentit, l'ús sostenible de l'aigua és l'ús que permet un equilibri entre la demanda existent i previsible i la disponibilitat del recurs en el temps, tot garantint el manteniment dels cabals ecològics i la qualitat de l'aigua necessària per al funcionament dels ecosistemes.

Les directrius del Comitè d'Ajut al Desenvolupament (CAD) per a l'eradicació de la pobresa apunten que, particularment, per als serveis de subministrament d'aigua i sanejament, les taxes d'usuari o la participació del sector privat dintre un marc legal d'equitat social poden millorar tant l'accés com l'eficiència de la gestió.

La Generalitat ha assumit les competències en matèria d'aigües, obres hidràuliques i protecció del medi ambient. Darrerament la Generalitat ha creat una administració única de l'aigua per tal de donar resposta a l'objectiu del tractament integral del cicle hídric. Així mateix, els ens locals tenen també competències en aquesta matèria. Catalunya té, a més, una experiència i una capacitat tecnològiques en matèria de gestió de l'aigua i dels recursos hídrics, amb prou institucions públiques i organitzacions no governamentals especialitzades en el subministrament i la gestió de l'aigua per a garantir les capacitats suficients per a l'assoliment d'aquest objectiu estratègic.

Productes i resultats

S'estableixen els productes següents:

Formació per les administracions públiques competents i per altres comunitats en matèria d'aigua.

Plans hídrics i de residus.

Plantes de tractament.

Pel que fa als resultats:

Haver millorat la capacitat d'accés equitatiu a l'aigua potable i al sanejament.

Haver millorat la qualitat de l'aigua per als usos domèstics, agrícoles i industrials.

Haver millorat l'eficiència del cicle de l'aigua.

Haver millorat la gestió de les aigües residuals.

Haver millorat la sostenibilitat.

Agents

Els agents que participaran en aquest objectiu estratègic són la Generalitat, els ens locals i les xarxes d'ens locals catalanes (Fons Català de Cooperació al Desenvolupament, Federació de Municipis de Catalunya, Associació Catalana de Municipis i Comarques), les universitats i els centres de recerca catalans, les ONGD i els col·legis professionals.

Recursos

Els plans anuals destinaran a la consecució d'aquest objectiu entre el 12% i el 18% del total dels recursos aplicats als nou objectius prioritaris de desenvolupament, que l'any 2006 significarà entre el 6,8% i el 10,7% del total de la partida pressupostària de cooperació i solidaritat internacional.

Atès que també la Unió Europea, en la línia dels acords presos en la Cimera de Johannesburg, s'ha compromès a aplicar programes concrets en relació amb l'accés als recursos hídrics, aquests programes seran inclosos en el marc d'aquest Pla.

2. Millora de la capacitat productiva i de l'ocupació.

2.1  Millorar l'activitat productiva i comercial, especialment en els sectors populars.

L'activitat productiva és essencial per al creixement econòmic, per a l'ocupació i també per a aconseguir que els processos de desenvolupament arribin a ésser sostenibles des del punt de vista econòmic. Es tracta d'afegir a la dimensió econòmica els diversos vessants socials, mitjançant la inclusió de tots els agents: empreses, organitzacions empresarials, sindicats i associacions civils, entre altres. Però també és cert que, per a arribar a un desenvolupament complet, cal que hi hagi un volum d'ingressos que proporcioni l'autonomia material suficient per a cobrir les necessitats de les famílies i de les comunitats a curt i a llarg termini. En les zones rurals, per exemple, l'activitat econòmica es basa fonamentalment en el sector agropecuari, amb baixos nivells de producció i de productivitat i amb molta dependència de la intermediació per a la comercialització dels productes. En els centres i les perifèries urbanes, s'hi acumula una població que busca oportunitats que el mercat laboral no ofereix.

Un dels factors necessaris per a posar en marxa i enfortir un procés de desenvolupament és comptar amb una base productiva per a superar els nivells de pobresa, transformar les capacitats creatives i emprenedores del teixit associatiu en iniciatives empresarials i crear més ocupació i de millor qualitat. Per a aconseguir-ho, cal promoure les capacitats de les empreses petites i mitjanes, el cooperativisme i el treball familiar, fomentant especialment la integració del sector informal o sector no estructurat, amb un suport especial a l'autoocupació i als sectors més empobrits de la població.

El sector privat és un dels responsables principals de generar teixit econòmic però no és pas l'únic. Per a facilitar l'èxit de la creació d'empreses cal disposar d'un marc legislatiu i reglamentari adequat i transparent, sense barreres burocràtiques, que garanteixi en tot moment el respecte als drets humans, laborals i ambientals establerts per les Nacions Unides i per les legislacions nacionals i internacionals aplicables.

Mitjançant la millora de la capacitat productiva, transformadora, comercialitzadora i de les capacitats de negociació de les famílies i les comunitats es pretén l'optimació del rendiment dels processos productius existents, tot respectant la funció sociocultural que aquests processos tenen en llur mitjà de vida; l'impuls a la posada en marxa de noves activitats econòmiques que comportin més incorporació de valor afegit a la producció local; el suport a les iniciatives econòmiques de caràcter individual i col·lectiu, que potenciïn la capacitat de negociació dels grups amb altres agents econòmics i que facilitin l'accés als mercats (local, regional, nacional i internacional) en condicions més favorables; la promoció de la participació de la dona en les activitats econòmiques, no solament en les activitats productives, sinó també en els processos de presa de decisions, en la propietat dels recursos i en la distribució dels ingressos i el foment de les alternatives econòmiques que aprofitin racionalment els recursos naturals locals, de manera que no impliquin la degradació irreversible d'uns recursos que són la base dels ingressos i dels mitjans de vida.

Catalunya es caracteritza per la seva activitat emprenedora i per fer-ne una planificació establint un diàleg entre els responsables públics i els privats. Concretament, el sector empresarial, a més de poder participar com a proveïdor de béns i serveis en els projectes de cooperació al desenvolupament, o efectuar donacions de recursos econòmics, materials i humans, és un agent actiu en determinats projectes. Generalment per mitjà dels seus organismes de suport, l'empresa pot transferir, adaptats convenientment als països en vies de desenvolupament, les experiències, la tecnologia, les metodologies i els models de treball que els han permès en el seu país d'origen generar renda i treball en un marc respectuós amb la legislació laboral i, per tant, promoure el progrés econòmic i social sostingut.

El que es pretén amb tot això és aconseguir l'enfortiment del sector privat, sens perjudici del veritable propòsit social de correcció dels graus de desigualtat i pobresa a escala internacional.

Productes i resultats

S'estableixen els productes següents:

Centres, si és possible consorcis, d'iniciatives, assessorament, estudis, formació, fonts de finançament com a serveis de suport actiu a les activitats productives i comercials.

Programes d'enfortiment del teixit associatiu empresarial i comercial i de promoció d'una cultura emprenedora en un clima de diàleg i concertació.

Programes de suport a processos productius de béns.

Inversió en processos de transformació i de generació de valor afegit.

Suport als processos que augmentin la generació local de valor afegit als productes i creïn alternatives de generació d'ingressos.

Inversió i suport a activitats de comercialització.

Programes d'enfortiment de les capacitats de negociació i d'organització per a la producció i la comercialització.

Programes de promoció del cooperativisme o fórmules col·lectives similars.

Programes de microfinances.

Suport a activitats dirigides a la creació i l'enfortiment dels comitès de microcrèdits.

Infraestructures adequades (comunicacions, energia, equipaments, entre altres).

Divulgació del marc jurídic laboral, empresarial, civil i fiscal, i de les maneres d'accedir als crèdits.

Campanyes de foment del comerç just i de sensibilització sobre el canvi de les regles del joc del comerç internacional.

Pel que fa als resultats:

Haver augmentat i millorat l'ocupació.

Haver facilitat la recuperació del teixit productiu bàsic, tant agrícola com pecuari i pesquer, per a assegurar l'autosuficiència alimentària familiar, local o regional.

Haver facilitat la creació d'empreses, associacions econòmiques de persones productores, transformadores i comercialitzadores.

Haver millorat la rendibilitat de les activitats econòmiques.

Haver augmentat la renda familiar.

Haver tecnificat i modernitzat les activitats econòmiques.

Haver diversificat les alternatives de generació d'ingressos orientades al mercat.

Haver creat associacions de productors/comercialitzadors per a la defensa d'interessos comuns.

Haver millorat les capacitats de negociació dels productors i les associacions de productors i comercialitzadors davant el mercat.

Haver facilitat el desenvolupament empresarial sota els principis de la sostenibilitat, mitjançant les millors tècniques disponibles (MDT) i la producció més neta.

Haver incorporat el compliment dels drets laborals i el respecte de les llibertats sindicals en l'activitat empresarial.

Haver fomentat el comerç just i haver sensibilitzat la població respecte a l'impacte de les regles actuals del comerç internacional en els països en vies de desenvolupament.

Agents

Els agents que participaran en aquest objectiu estratègic són la Generalitat, els ens locals, les organitzacions i entitats empresarials i financeres, els sindicats, les universitats i les ONGD. Cal promoure la creació d'associacions entre agents.

Recursos

Els plans anuals destinaran a la consecució d'aquest objectiu entre el 5% i l'11% del total dels recursos aplicats als nou objectius prioritaris de desenvolupament, que l'any 2006 significarà entre el 2,9% i el 6,5% del total de la partida pressupostària de cooperació i solidaritat internacional.

2.2  Donar suport a programes ocupacionals i de drets laborals.

La subocupació i l'atur són uns dels obstacles principals amb què es troben els països en vies de desenvolupament per a sortir de llur situació i aconseguir iniciar el camí cap al desenvolupament. Una via essencial per a aconseguir aquest objectiu és incrementar la formació dels treballadors i difondre entre aquests el coneixement dels drets laborals. Tota societat, per a poder ésser considerada democràtica, ha de tenir unes organitzacions sindicals reforçades i uns treballadors conscients de llurs drets. Un increment de la formació, un bon coneixement dels drets laborals i la incorporació en la legislació i en la pràctica internes dels països en vies de desenvolupament dels convenis internacionals, especialment els de l'Organització Internacional del Treball (OIT), han d'iniciar la sortida de l'economia submergida i del treball informal.

Així mateix, les noves estratègies de responsabilitat social corporativa poden ésser un mecanisme que contribueixi eficaçment a la consecució d'aquest objectiu.

Catalunya gaudeix d'una rica experiència en l'extensió dels drets laborals. Així mateix, en els darrers anys es van enfortint els programes ocupacionals destinats especialment als col·lectius que tenen dificultats per a accedir al mercat laboral o mantenir-s'hi.

Productes i resultat

S'estableixen els productes següents:

Centres de formació professional segons les necessitats productives.

Centres de formació sindical.

Plataformes de negociació sindical.

Campanyes de promoció i informació sobre el respecte als convenis internacionals en matèria laboral.

Codis ètics de les empreses catalanes als països en desenvolupament.

Formació sobre prevenció de riscos laborals.

Programes de promoció de l'ocupació com un dret bàsic.

Campanyes de difusió dels convenis de l'OIT.

Pel que fa als resultats:

Haver millorat el nivell de formació professional adequada a les necessitats productives.

Haver incrementat les capacitats sindicals.

Haver facilitat la negociació sindical i la solució de conflictes laborals.

Haver incorporat els convenis internacionals, especialment els de l'OIT, en la legislació i en la pràctica internes, i també en la pràctica de les empreses catalanes als països en vies de desenvolupament.

Haver incrementat el nombre d'empreses catalanes que tenen un codi ètic.

Haver reduït els riscos laborals.

Agents

Els agents que participaran en aquest objectiu estratègic són la Generalitat, els ens locals, les organitzacions empresarials, els sindicats, les escoles professionals i les ONGD. Cal promoure la creació d'associacions entre agents, especialment entre les empreses i els sindicats.

Recursos

Els plans anuals destinaran a la consecució d'aquest objectiu entre el 5% i l'11% del total dels recursos aplicats als nou objectius prioritaris de desenvolupament, que l'any 2006 significarà entre el 2,9% i el 6,5% del total de la partida pressupostària de cooperació i solidaritat internacional.

3. Governabilitat.

3.1  Contribuir a la generació de plans de desenvolupament locals per a millorar la governança i la participació ciutadana.

Els plans de desenvolupament impliquen una nova forma de governar dels ens locals en un clima de consens i de participació ciutadana. Impliquen la introducció de metodologies que persegueixen el canvi de cultura política, amb la superació dels sistemes jeràrquics de presa de decisions i la introducció de propostes anticipades i de futur respecte al desenvolupament d'una zona determinada del territori. Els plans de desenvolupament són fruit de la participació i el pacte entre tots els agents, públics, econòmics i socials. Els plans de desenvolupament incideixen directament en la governabilitat i en la democràcia regional i local.

Els plans de desenvolupament es proposen determinar els objectius estratègics d'una ciutat que li permetin aconseguir una posició de competitivitat i de qualitat de vida a mitjà termini.

L'elaboració de plans estratègics ha de tenir impactes positius en el desenvolupament dels municipis que els apliquin. Tant els ciutadans, com a destinataris finals; com els polítics, com a responsables de la gestió del territori; com les empreses, com a agents econòmics de la ciutat, són els beneficiaris del procés de planificació i, per tant, cal llur compromís actiu.

Catalunya té una experiència rica i fructífera pel que fa a la planificació estratègica local, a la metodologia de treball, al monitoratge del procés i al personal tècnic per a poder-lo desenvolupar. Un nombre cada vegada més gran de municipis ha portat a terme processos de planificació estratègica.

Productes i resultats

S'estableixen els productes següents:

Plans de desenvolupament.

Mecanismes de participació ciutadana inclusius, amb una atenció especial als grups que tradicionalment han tingut més dificultat per a participar, com ara els camperols o els indígenes.

Pel que fa als resultats:

Haver millorat els nivells de governabilitat de determinades ciutats perquè han posat en marxa els continguts del Pla.

Haver incrementat quantitativament i qualitativament la participació ciutadana.

Haver contribuït a la reducció dels nivells de corrupció segons els observatoris internacionals.

Agents

Els agents que participaran en aquest objectiu estratègic són els ens locals i les xarxes d'ens locals catalanes (Fons Català de Cooperació al Desenvolupament, Federació de Municipis de Catalunya, Associació Catalana de Municipis i Comarques), la Generalitat, les ONGD i altres agents de la societat civil. Cal promoure la creació d'associacions entre agents. En la fase d'implantació també hi poden participar les empreses, els sindicats i les ONGD.

Recursos

Els plans anuals destinaran a la consecució d'aquest objectiu entre el 5% i l'11% del total dels recursos aplicats als nou objectius prioritaris de desenvolupament, que l'any 2006 significarà entre el 2,9% i el 6,5% del total de la partida pressupostària de cooperació i solidaritat internacional.

3.2  Enfortir les capacitats dels agents estratègics per millorar la governabilitat democràtica i el desenvolupament humà.

Tal com diu l'Informe de desenvolupament humà del PNUD de l'any 2002, "de la mateixa manera que el desenvolupament humà requereix molt més que incrementar la renda, la governabilitat en pro del desenvolupament humà exigeix molt més que l'existència d'institucions estatals eficients".

Per a millorar la capacitat d'impacte de la governabilitat en el desenvolupament humà cal facilitar l'accés, l'assimilació i la utilització de coneixement rellevant als agents governamentals i no governamentals del desenvolupament.

Per a millorar la capacitat d'impacte de la governabilitat cal incrementar l'apoderament dels ciutadans, especialment dels grups poc representats, facilitant-los els elements necessaris de participació i control de l'activitat dels poders públics.

Per a millorar la capacitat d'impacte de la governabilitat cal garantir la participació dels ciutadans, bé individualment o col·lectivament, per la qual cosa cal articular mecanismes que garanteixin l'enfortiment del teixit social i el foment de l'associacionisme.

Les noves tecnologies tenen un paper important en la creació i el desenvolupament dels sistemes d'informació i participació de tots els agents.

Catalunya posseeix importants capacitats en aquesta matèria. Pel seu procés d'autogovern ha desenvolupat un entramat institucional que ha facilitat una gran fluïdesa en les relacions entre agents públics i privats. Així mateix, té una experiència reconeguda tant pel que fa referència a la creació de sistemes d'informació i coneixement com pel que fa a l'enfortiment de la societat civil.

Productes i resultats

S'estableixen els productes següents:

Sistemes d'informació i coneixement per als ciutadans i els poders públics en els països en desenvolupament.

Diagnòstics de desenvolupament institucional.

Estratègies per a la millora de la governabilitat democràtica.

Programes de capacitació i enfortiment dels poders legislatius dels països en desenvolupament.

Pel que fa als resultats:

Haver millorat la governabilitat democràtica.

Haver incrementat les capacitats dels agents per a liderar els processos de desenvolupament.

Haver millorat la definició, l'eficiència i l'eficàcia de les polítiques públiques dels països en desenvolupament.

Haver enfortit el teixit associatiu i millorat les seves capacitats.

Haver incrementat els nivells de participació dels grups poc representats.

Agents

Els agents que participaran en aquest objectiu estratègic són la Generalitat, els ens locals i les xarxes d'ens locals catalanes (Fons Català de Cooperació al Desenvolupament, Federació de Municipis de Catalunya, Associació Catalana de Municipis i Comarques) i les universitats i els centres de recerca catalans.

Recursos

Els plans anuals destinaran a la consecució d'aquest objectiu entre el 5% i el 11% del total dels recursos aplicats als nou objectius prioritaris de desenvolupament, que l'any 2006 significarà entre el 2,9% i el 6,5% del total de la partida pressupostària de cooperació i solidaritat internacional.

3.3  Millorar les capacitats per a prevenir els conflictes derivats de les amenaces sobre les minories ètniques, culturals i lingüístiques.

D'acord amb el Comitè d'Ajut al Desenvolupament (CAD), la prevenció de conflictes fa referència a les acciones que es porten a terme a curt, a mitjà i a llarg termini per reduir les tensions manifestes i prevenir l'esclat o la repetició d'un conflicte armat. La construcció de la pau i la reconciliació engloben el conjunt de mesures a llarg termini per a posar en marxa institucions polítiques, socioeconòmiques i culturals viables, capaces d'abordar les causes fonamentals dels conflictes, i també a altres iniciatives, i donar-los suport, amb l'objectiu de crear les condicions necessàries per a una pau i una estabilitat sostingudes.

Actualment els conflictes es produeixen, cada cop més, en l'interior dels estats més que no pas entre estats. A més, les causes dels conflictes són diverses, estan interrelacionades i responen a la percepció d'amenaces a la supervivència, la identitat o la llibertat.

Les societats que gaudeixen d'un equilibri institucional i d'un repartiment equitatiu dels recursos acostumen a tenir mecanismes més clars de gestió i resolució de conflictes i, per tant, poden canalitzar les tensions per mitjà d'aquests mecanismes. Les societats amb uns graus de pobresa elevats i generalitzats, amb disparitats econòmiques, corrupció i sense un estat de dret requereixen millorar aquests aspectes per a poder canalitzar positivament els conflictes que s'hi produeixin.

Les diferències ètniques, lingüístiques i culturals poden ésser causa de conflictes quan hi ha grups etnopolítics, en contextos en els quals s'ha perdut o deteriorat la convivència. Aquests conflictes sovint queden agreujats pels condicionants sociopolítics que aquestes diferències comporten. Per això, a banda d'incidir en aquests condicionants per mitjà de la resta d'objectius estratègics, cal establir mecanismes que incideixin directament en la resolució de conflictes en l'àmbit ètnic, lingüístic i cultural.

Catalunya ha estat un país que es caracteritza per la construcció de consensos i el treball en comú entre les institucions i la societat civil. Un àmbit en què s'ha avançat força és el de la convivència de llengües i cultures.

Productes i resultats

S'estableixen els productes següents:

Negociacions i processos de diàleg.

Xarxes i organitzacions socials o institucions adequades per a actuar com a elements d'estabilització.

Espais i mitjans per a la negociació i l'apropament de posicions enfrontades.

Formació sobre resolució de conflictes ètnics, culturals i lingüístics.

Mecanismes alternatius de resolució de conflictes.

Currículums escolars amb continguts sobre valors com la tolerància, el pluralisme i la multiculturalitat.

Pel que fa als resultats:

Haver facilitat negociacions i processos de diàleg.

Haver creat xarxes i organitzacions socials o institucions adequades per a actuar com a elements d'estabilització.

Haver millorat el coneixement sobre mecanismes alternatius de resolució de conflictes.

Haver incrementat l'ús de mecanismes alternatius de resolució de conflictes ètnics, culturals i lingüístics.

Instruments

Cooperació econòmica

En els àmbits de l'educació i la sensibilització, cal fer una important inversió pressupostària i concedir subvencions a les entitats i els col·lectius implicats.

Agents

Els agents que participaran en aquest objectiu estratègic són la Generalitat, els ens locals, les universitats i els col·legis professionals.

Recursos

Els plans anuals destinaran a la consecució d'aquest objectiu entre el 5% i el 11% del total dels recursos aplicats als nou objectius prioritaris de desenvolupament, que l'any 2006 significarà entre el 2,9% i el 6,5% del total de la partida pressupostària de cooperació i solidaritat internacional.

B. Objectiu estratègic d'ajut humanitari general i ajut humanitari d'emergència.

Els darrers anys, les situacions de necessitats humanitàries i les situacions d'emergència que han demanat la participació de la comunitat internacional han crescut en nombre i en complexitat. Davant situacions que han requerit l'assistència i la protecció de les poblacions, són moltes i molt diverses les iniciatives que des de Catalunya s'engeguen a fi de contribuir a pal·liar-les.

Casos com el de les conseqüències de l'huracà Mitch o el conflicte dels Balcans han demostrat l'esperit solidari de la societat catalana. Però també han permès veure que és difícil tenir un impacte en les zones afectades per aquestes situacions i poder saber com hi pot col·laborar la societat catalana i amb quins organismes o institucions hauria de fer-ho.

Després d'una emergència, cal aplicar plans específics que donin continuïtat a les accions empreses i coordinar-los amb la resta de plans i projectes. Cal preveure accions proactives de rehabilitació i reconstrucció que permetin establir les bases per al futur desenvolupament de les poblacions afectades, accions que siguin complementàries de l'ajut d'emergència que té un caràcter predominantment reactiu.

Ateses les peculiaritats d'aquest objectiu estratègic, s'ha de considerar la possibilitat de contribuir a pal·liar les situacions que requereixen la posada en marxa d'una acció humanitària a altres països en desenvolupament, tenint en compte la complementarietat amb les actuacions de la resta de donants i la necessària coordinació amb aquests.

Instruments

Per a assolir aquest objectiu estratègic s'ha de crear una partida específica d'ajut humanitari d'emergència i s'ha d'establir un protocol de coordinació dels esforços de les diverses administracions públiques i de la societat civil.

La Generalitat, juntament amb la Federació Catalana d'ONGD i el Fons Català de Cooperació al Desenvolupament, una vegada escoltats els òrgans col·legiats establerts per la Llei, ha d'elaborar un protocol que s'activarà davant les eventuals emergències en què es vulgui actuar. També s'ha d'elaborar un programa sobre les necessitats d'intervenció en situacions de crisis humanitàries. Els protocols han de definir les circumstàncies en què s'han d'aplicar, l'ús dels recursos disponibles en els fons i els mecanismes per a afavorir la coordinació entre els agents de la cooperació catalana al desenvolupament.

El protocol de l'ajut d'emergència ha de tenir en compte també la constitució d'una mesa de coordinació que coordini la solidaritat catalana davant situacions d'emergència i catalitzi les diverses iniciatives socials, tenint en compte l'autonomia de totes elles.

En la dita mesa de coordinació hi han d'ésser representats la Generalitat, la Federació Catalana d'ONGD i el Fons Català de Cooperació al Desenvolupament. A més, hi participaran altres agents de la cooperació catalana que manifestin a la mesa de coordinació la voluntat d'integrar-s'hi.

La mesa de coordinació de l'ajut d'emergència ha de promoure la complementarietat i la coordinació amb l'ajut d'emergència de l'Estat, d'altres comunitats autònomes i d'altres donants internacionals.

Agents

Els agents que participaran en aquest objectiu estratègic són la Generalitat, els ens locals, el Fons Català de Cooperació al Desenvolupament, les ONGD i els col·legis professionals. En tot cas, és especialment rellevant el paper de les ONGD, coordinades per la Federació Catalana d'ONGD, que tenen un coneixement ampli i previ de les zones.

Recursos

Els plans anuals destinaran a la consecució d'aquest objectiu una partida pressupostària específica, com disposa l'article 13.3 de la Llei de cooperació al desenvolupament.

C. Objectiu estratègic d'educació i capacitats.

1. Incrementar l'abast de les accions d'educació i sensibilització.

La societat catalana té un alt grau de conscienciació solidària sobre la necessitat de mantenir relacions de cooperació amb els països en desenvolupament, però el grau de coneixement de la realitat d'aquests països, les mancances que pateixen i les seves reivindicacions, i també les conseqüències que la millora de llur situació comportaria en la nostra realitat és encara restringit a una minoria de la població. Per a la resta, la informació rebuda és deficient o molt superficial. Hi ha moltes iniciatives de diversos agents que tracten de millorar-ne la difusió, però falta una acció estratègica conjunta que incorpori tots els sectors socials i també falten professionals específicament formats en l'àmbit de la cooperació.

La Generalitat i la resta d'administracions públiques poden ésser catalitzadores i animadores de les accions de la societat i, alhora, impulsores d'una acció institucional que fomenti el compromís social i l'acció ciutadana basada en valors comuns i solidaris que contribueixin a enfortir els drets humans i les llibertat fonamentals en un entorn de convivència multicultural, tant a casa nostra com als països receptors dels ajuts, amb una incidència especial en els principis que, com la igualtat de gèneres, el medi ambient o la cultura de la pau, tenen un caràcter transversal respecte a totes les actuacions que en matèria de cooperació al desenvolupament realitzi o impulsi la Generalitat.

Les accions per a assolir aquest objectiu s'han de realitzar bàsicament en tres àmbits:

L'àmbit formal, que és el sistema educatiu des de l'escola primària fins a la universitat. En aquest àmbit, el Departament d'Ensenyament ha de promoure la reflexió sobre els continguts curriculars, amb la participació dels òrgans institucionals de consulta i l'elaboració de materials pedagògics especialitzats. També cal fomentar la formació d'ensenyants sobre les qüestions de desenvolupament.

L'àmbit no formal, que fa referència a les activitats educatives organitzades fora del sistema reglat destinades a grups identificables de la població i amb un objectiu determinat. En particular, cal promoure la millora del coneixement de les activitats que estan en procés i la qualitat de les actuacions i la capacitat d'avaluació de l'impacte que han tingut. També cal estimular el treball conjunt i la col·laboració entre entitats, tot evitant la duplicitat de les tasques. Finalment, cal promoure la compartició de recursos.

L'àmbit informal, que es produeix en la vida diària a partir de l'experiència i la influència de l'entorn familiar, laboral i dels mitjans de comunicació, entre altres. En aquest àmbit cal incrementar l'impacte de les campanyes de sensibilització i de mobilització ciutadana, entre d'altres mecanismes, i millorant els continguts sobre els països en desenvolupament i sobre les relacions entre el Nord i el Sud dels textos i els programes dels mitjans de comunicació públics i privats i implicar-hi els professionals de tots els àmbits. També s'han de promoure campanyes específiques de sensibilització a fi de fomentar el comerç just i solidari i la banca ètica.

Productes i resultats

1. Educació formal

S'estableixen els productes següents:

L'impuls del debat curricular.

La formació continuada per als formadors dels diferents nivells educatius.

El material pedagògic per a les escoles.

Pel que fa als resultats:

Haver promogut la revisió del material pedagògic emprat en l'ensenyament de les escoles per a adequar-ne la informació sobre el desenvolupament.

Haver millorat el coneixement del professorat pel que fa als temes sobre desenvolupament, a tots els nivells educatius.

Haver facilitat l'accés de les escoles a material pedagògic adequat.

2. Educació no formal

S'estableixen els productes següents:

Les bases de dades i els centres de recursos.

La formació de professionals i voluntaris.

Els serveis comuns per a la sensibilització i la informació.

Pel que fa als resultats:

Haver millorat el coneixement de les accions dutes a terme pels diversos agents.

Haver millorat la capacitació dels cooperants i els voluntaris.

Haver incrementat el nombre d'activitats realitzades per mitjà d'associacions i consorcis.

Haver establert serveis compartits i haver-ne millorat el rendiment.

3. Informació i sensibilització

S'estableixen els productes següents:

Les campanyes a mitjà termini amb uns missatges concrets i uns objectius clars i mesurables.

Els materials i les informacions destinats als mitjans de comunicació.

Les accions i les campanyes especifiques destinades als diversos col·lectius socials.

El suport a accions de foment de comerç just i el finançament solidari.

Pel que fa als resultats:

Haver millorat la comprensió i l'impacte dels missatges de les campanyes i haver fomentat la participació.

Haver incrementat i millorat la informació sobre els països en desenvolupament als mitjans de comunicació.

Haver implicat i estimulat la participació de col·lectius específics.

Haver incrementat el coneixement i el volum del comerç just i el finançament solidari.

Haver incrementat els recursos que la ciutadania aporta a les entitats i les accions de cooperació al desenvolupament.

Agents

La realització d'aquestes actuacions demana la implicació de tots els sectors socials, però especialment de la comunitat educativa de tots els nivells i de les institucions de recerca. Les ONG han estat les pioneres i continuen essent agents fonamentals en la dinamització de la societat. La participació dels municipis és essencial en l'àmbit de la sensibilització per a poder mobilitzar la població de tot el territori de Catalunya, i els mitjans de comunicació, especialment els públics, són un bon instrument de divulgació. Cal promoure la creació d'associacions entre els agents.

Recursos

Els plans anuals destinaran a la consecució de l'objectiu estratègic d'educació i capacitats (vegeu els apartats 1 i 2) entre el 8% i el 9% del total dels recursos de la partida pressupostària de "Cooperació i solidaritat internacional".

2. Millorar les capacitats dels agents de cooperació públics i privats.

La millora de les capacitats dels agents de cooperació depèn d'una bona relació entre la formació i l'increment del grau de coneixement d'aquesta qüestió. Els darrers anys s'ha incrementat d'una manera molt considerable el nombre d'estudis de postgrau sobre aspectes relatius a la cooperació al desenvolupament. Davant aquesta situació, es considera convenient fomentar la creació d'un programa de postgrau de qualitat de caràcter interuniversitari que s'adapti a les necessitats actuals dels agents de cooperació públics i privats de Catalunya.

Pel que fa a la recerca, cal fomentar-la en l'àmbit del desenvolupament i la cooperació. A més, cal donar a conèixer la informació sobre la recerca que es duu a terme.

Finalment, no es pot oblidar la importància que tenen l'afavoriment i l'intercanvi d'informació i de coneixement amb institucions dels països receptors.

Productes i resultats

S'estableixen els productes següents:

La línia especifica de beques de la Comissió Interdepartamental de Recerca i Innovació Tecnològica (CIRIT) en col·laboració amb les universitats en matèria de cooperació al desenvolupament.

Un premi a estudis de recerca sobre cooperació al desenvolupament.

Les bases de dades interconnectades internacionalment.

La concessió de beques a estudiants amb formació especialitzada en cooperació al desenvolupament per a fer pràctiques en els països receptors de la cooperació, en col·laboració amb organitzacions no governamentals, administracions públiques, oficines tècniques de cooperació o organismes internacionals.

Estudis per a la identificació de programes a les institucions de recerca.

Convenis de col·laboració amb organitzacions i institucions dels països receptors.

Un programa de postgrau de qualitat de caràcter interuniversitari.

Pel que fa als resultats:

Haver incrementat el nombre de recerques realitzades en matèria de cooperació i desenvolupament.

Haver millorat la difusió dels resultats sobre recerca.

Haver millorat el coneixement sobre la pertinència i la viabilitat dels programes de cooperació.

Haver incrementat els programes de recerca en col·laboració amb institucions dels països receptors.

Haver creat un programa de postgrau interuniversitari de qualitat en matèria de cooperació al desenvolupament.

Agents

Tots els agents de la cooperació catalana al desenvolupament.

Instruments

Cooperació econòmica

En els àmbits de la recerca i la formació de postgrau cal una important inversió pressupostària i la concessió de subvencions a les entitats i els col·lectius implicats. Cal crear una línia específica de finançament en el marc del III Pla de recerca de Catalunya.

Recursos

Els plans anuals destinaran a la consecució de l'objectiu estratègic d'educació i capacitats (vegeu els apartats 1 i 2) entre el 8% i el 9% del total dels recursos de la partida pressupostària de cooperació i solidaritat internacional. Aquests recursos quedaran incrementats pel finançament provinent del Departament d'Universitats, Recerca i Societat de la Informació.

IV. Enfortiment de les capacitats de la Generalitat.

Un ajut de qualitat requereix que la Generalitat es doti dels recursos financers, humans i procedimentals que garanteixin l'eficàcia de l'ajut al desenvolupament que canalitza.

A. Recursos financers.

A fi de garantir la major coherència possible dins l'assignació dels recursos amb els quals compta la Generalitat, és convenient generar un marc operatiu que permeti que el conjunt de tots els recursos financers utilitzats per aquesta se sotmetin a les directrius d'aquest Pla, independentment de qui sigui l'agent executor, és a dir, tant si l'execució es directa o com si la fan altres agents de la cooperació catalana.

Els plans anuals i els pressupostos de la Generalitat de cada any han d'incloure una partida pressupostària específica per a l'ajut humanitari d'emergència, tal com preveu l'article 13.3 de la Llei de cooperació al desenvolupament. Aquesta partida ha d'ésser independent de la de "Cooperació i solidaritat internacional".

La Secretaria de Relacions Exteriors coordina l'execució dels plans anuals d'acord amb aquest pressupost. Cada departament, en el marc dels plans i tenint en compte el principi de coherència, ha de proposar les accions que es considerin convenients dins el seu àmbit d'actuació.

B. Recursos humans.

Per a garantir una acció de cooperació al desenvolupament de qualitat i amb resultats clars i tangibles és imprescindible que es constitueixi un equip humà amb les capacitats necessàries per a la planificació, el seguiment i l'avaluació del conjunt de la cooperació catalana. Aquest equip humà s'ha de consolidar per mitjà de tres pilars.

El primer pilar d'aquest equip es troba dins la Secretaria de Relacions Exteriors del Departament de la Presidència. En aquesta Secretaria s'ha d'establir un equip suficient de persones, en funció del pressupost que cal gestionar i amb les competències necessàries per a les tasques de planificació i avaluació, i també per al seguiment de les qüestions substantives considerades elements transversals, com ara el gènere, la governabilitat, el medi ambient i la cultura de la pau.

El segon pilar d'aquest equip se centra en experts amb capacitat avalada sobre els diversos àmbits temàtics referents a la cooperació. Cal comptar amb persones que coneguin en profunditat el contingut dels diferents objectius estratègics com ara l'educació, la salut, la producció i el treball. Per això, es pot formar un equip integrat per professionals de departaments altres que el de la Presidència, que tenen competències en cadascun d'aquests àmbits per col·laborar amb la Secretaria de Relacions Exteriors. Aquests professionals, si bé orgànicament depenen dels departaments respectius, funcionalment es coordinen amb la Secretaria de Relacions Exteriors i donen el suport avalat tant pel que fa a la planificació com a l'avaluació i el seguiment de les accions empreses.

El tercer pilar amb què la Generalitat ha de comptar són els centres d'experts de Catalunya, que poden ésser adscrits a universitats o no, en matèria de cooperació al desenvolupament i els cooperants que han retornat a Catalunya. Aquests centres i aquestes persones poden col·laborar en tasques d'assessorament i d'aplicació de propostes tècniques o fent tasques d'avaluació i seguiment més exhaustives o més intenses que les que pot dur a terme l'equip adscrit a l'Àrea de Cooperació Internacional de la Secretaria de Relacions Exteriors.

C. Procediments.

Aquest Pla director incorpora fórmules i instruments de cooperació no habituals fins ara en l'àmbit de la Generalitat. En aquesta mesura es considera que per a l'aplicació d'aquestes fórmules i aquests instruments calen altres procediments dels que s'han emprat fins ara.

Aquests procediments s'han d'anar aplicant paral·lelament a la posada en marxa d'una Agència Catalana de Cooperació, la creació de la qual ja queda establerta per la Llei 31/2002, del 30 de desembre, de mesures fiscals i administratives.

Entre els procediments que cal estudiar hi ha els següents:

L'elaboració d'unes bases generals que estableixin els criteris per a l'execució dels projectes i els programes de cooperació de la Generalitat.

L'establiment d'instruments com els plans plurianuals o, si escau, de plans per país, o els fons plurianuals que no s'hagin d'exhaurir en un any natural.

La millora dels sistemes de retiment de comptes dels projectes executats per tots els agents a què fa referència la Llei de cooperació. En aquest sentit, cal aplicar processos àgils que permetin més flexibilitat per facilitar la tasca de seguiment per ambdues bandes.

Finalment, també cal establir mecanismes que propiciïn que la Generalitat pugui retre comptes de les accions executades per tercers. Amb aquest objectiu s'han d'aplicar mecanismes d'auditoria i avaluació externa d'aquestes accions.

V. Relació entre els agents.

La cooperació internacional pel desenvolupament fa temps que va deixar d'ésser una tasca reservada als estats o a les institucions públiques i va obrir la participació a tots els sectors socials. El model de cooperació català vol ésser obert, participatiu i integrador de totes les iniciatives socials i, alhora, respectuós amb les diferents sensibilitats i idees. Però, per a guanyar eficàcia i incrementar l'impacte del conjunt de les accions, s'han d'establir relacions de coordinació entre tots els agents implicats. Els mecanismes de coordinació no són un objectiu per ell mateix, han d'estar justificats pels beneficis que comporten i han de ésser respectuosos amb les competències i la voluntat de tots els agents, i tenen el propòsit fonamental de contribuir a impulsar un nou model de cooperació al desenvolupament basat en objectius concertats i compartits.

Un primer objectiu és garantir l'aplicació dels principis de coherència, coordinació i complementarietat de polítiques en la consecució dels objectius de desenvolupament, tant en l'àmbit intern de les polítiques elaborades pels departaments de la Generalitat com en relació amb les accions realitzades pels diferents agents interns i externs. Un segon repte és garantir una utilització més eficient dels recursos disponibles i buscar un efecte multiplicador de l'impacte mitjançant el treball en col·laboració.

En un primer nivell, el Parlament, en Ple o per mitjà de la comissió corresponent, és l'òrgan de control de la coherència de les polítiques i de la concertació política de més alt nivell, per tant, cal fer-li arribar la informació periòdica i acurada per mantenir un grau de seguiment adequat sobre els efectes del conjunt de les polítiques de la Generalitat pel que fa als països en vies de desenvolupament.

La Secretaria de Relacions Exteriors del Departament de la Presidència, per mitjà de l'Àrea de Cooperació Internacional, ha de garantir la coordinació entre els departaments i ha de vetllar per l'aplicació correcta del Pla director i dels plans anuals. El seu instrument principal és la Comissió Interdepartamental de Cooperació, que ha de convocar reunions periòdiques en les quals es faciliti a tots els membres la informació detallada de les activitats de tots els òrgans i organismes, s'aprovin les futures accions a realitzar i es concertin els programes i els projectes conjunts.

A més, s'han d'establir altres mecanismes interns de coordinació que garanteixin el bon funcionament de l'Administració de la Generalitat. Un pas endavant és crear un grup integrat per funcionaris d'alt nivell procedents dels departaments que intervenen en les polítiques de desenvolupament i dotar-lo d'una sòlida formació en cooperació al desenvolupament per tal que assumeixi la funció de negociació i posi en marxa les directrius aprovades per la Comissió Interdepartamental en cadascun dels departaments.

En un tercer nivell, la coordinació amb les administracions municipals s'ha de fer per mitjà de la Comissió de Coordinació amb els Ens Locals. La Comissió té les funcions d'intercanviar informació, però, a més, ha d'ésser l'òrgan de concertació política dels objectius comuns establerts pel Pla director, els plans anuals i els programes regionals o geogràfics i de propiciar acords de col·laboració en el terreny operatiu. Per això ha de funcionar també com a via per a la canalització de propostes i com a instrument de seguiment del conjunt de la cooperació i dels programes concrets acordats. Els organismes amb representació municipal dins el Consell de Cooperació han de garantir la informació i el debat de les propostes en el si del col·lectiu que representen.

Un quart nivell de coordinació s'ha de donar entre els agents de la cooperació presents a Catalunya per mitjà del Consell de Cooperació, que assolirà més representativitat de la societat civil i que ha d'ésser reforçat en la seva capacitat de control i de proposta amb diverses convocatòries periòdiques i amb els mitjans humans i financers suficients per a fer el seguiment de les activitats i els estudis necessaris per a complir les seves funcions, d'acord amb el reglament intern del qual es doti. La Generalitat ha de reforçar el diàleg amb els grups socials organitzats que ja estiguin en actiu i potenciar la constitució de fòrums i instàncies de coordinació representatives entre els diversos agents socials per tal de garantir una interlocució representativa de la realitat social.

Un cinquè nivell és el de la coordinació amb altres instàncies de cooperació de l'Estat espanyol. El Consell Interterritorial de Cooperació proporciona alhora un fòrum de consultes i de concertació política en sectors estratègics i busca la complementarietat de les accions sobre la base de criteris de capacitats, especificitats i avantatges comparatius, tant amb els òrgans estatals de la cooperació, com amb els d'altres comunitats autònomes. En el pla programàtic, seria convenient mantenir una estructura d'interlocució estable amb l'Oficina de Planificació i Avaluació de la Secretaria d'Estat per a la Cooperació Internacional i per a Iberoamèrica (Secipi). Els acords es poden traduir en convenis de col·laboració a mitjà termini amb les agències operatives, fonamentalment l'Agència Espanyola de Cooperació Internacional (AECI), però també amb altres comunitats autònomes que actuen en les mateixes àrees geogràfiques, per tal de fer un repartiment de tasques. També es pot arribar a acords de col·laboració concreta per a l'intercanvi de cooperació tècnica en matèries específiques. Les oficines tècniques de cooperació dependents de l'AECI establertes als països receptors poden proporcionar sobre el terreny informació directa i suport logístic i facilitar la interlocució amb altres agents operatius.

A escala internacional, d'una banda, la política de cooperació de la Unió Europea ofereix l'oportunitat de participar per mitjà dels programes de cooperació descentralitzada, en els quals, fins ara, només han participat alguns ens locals. Una acció concertada entre diversos agents públics i privats pot garantir una presència activa i coordinada en determinats sectors i zones estratègics.

D'altra banda, s'han de buscar les vies d'expressar la veu de la comunitat catalana per al desenvolupament en els àmbits en els quals es concentrin les actuacions catalanes, amb la consciència, però, que la participació de Catalunya en els organismes multilaterals queda limitada pel caràcter intergovernamental de la major part dels òrgans representatius i és particularment difícil en el cas dels organismes financers. En tot cas, les conferencies internacionals, com les organitzades per les Nacions Unides, acullen també agents no estatals i han d'ésser una porta oberta perquè Catalunya hi pugui fer aportacions específiques en el terreny polític. Amb aquest fi, la Generalitat ha d'impulsar la participació de la societat catalana en les actuacions i ha de liderar el procés de preparació tot fent de capdavantera de la presència catalana en aquests àmbits. En l'aspecte més executiu i operacional, una via d'integració en el camp de la cooperació pot ésser la constitució de fons fiduciaris o la signatura d'acords per a l'execució de programes o projectes concrets, tant amb les agències de les Nacions Unides com amb els organismes regionals financers i no financers.

Finalment, una altra manera de fer sentir la presencia catalana és la participació en les reunions de coordinació de donants dels grups consultius o taules rodones, especialment als països que s'han establert com a prioritaris.

VI. Avaluació i revisió del Pla director.

Atès l'abast d'aquest Pla cal incorporar un sistema que permeti adequar els objectius i les prioritats al seu desenvolupament i al canvi de circumstàncies que es pugui produir. Per això, al cap de dos anys de la posada en marxa del Pla es durà a terme una anàlisi de la seva aplicació i del nivell de consecució dels objectius fixats, i, a partir d'aquesta anàlisi, si escau, es farà una revisió del contingut dels objectius i de l'escenari econòmic per als següents dos anys.

En finalitzar el període d'aplicació d'aquest Pla, la Secretaria de Relacions Exteriors ha de lliurar una memòria global que n'avaluï el contingut i faci recomanacions per a l'elaboració de futurs plans, memòria a la qual caldrà donar tota la difusió possible.

VII. Escenari econòmic.

El Pla director de cooperació al desenvolupament preveu un escenari plurianual, concretament dels quatre anys que van del 2003 al 2006.

Fins al moment, els compromisos econòmics relatius a la cooperació al desenvolupament han anat a càrrec de la partida pressupostària 10.08.480.10.07, d'"Ajuts al Tercer Món", assignada al Departament de la Presidència. Per a l'exercici del 2002, el pressupost adjudicat a la partida ha estat d'11.419.229,98 euros, i, segons la disposició addicional setzena de la Llei 20/2001, del 28 de desembre, de pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2002, el conjunt de departaments hi ha de destinar com a mínim 10.517.711,83 euros.

Tenint en compte les xifres de l'any 2002 com a punt de partida, l'escenari econòmic que marca el Pla director, d'acord amb el compromís que estableix la Llei 26/2001, de cooperació al desenvolupament, per els propers quatre anys és el següent:

Cal tenir en compte que el Pla director considera la possibilitat de fer un cofinançament conjunt amb altres organismes públics espanyols, bàsicament, l'Agència Espanyola de Cooperació Internacional, i també amb d'altres organitzacions internacionals o organismes multilaterals. Això permetrà multiplicar els efectes dels recursos públics catalans.

Palau del Parlament, 19 de febrer de 2003

Joan Ridao i Martín

Secretari

M. Eugènia Cuenca i Valero

Presidenta de la Comissió

(03.071.098)