|
Durant les dues últimes dècades s’ha produït un canvi molt notable en
la forma d’entendre el procés de desenvolupament, fomentant el paper
de nous agents. En l’actualitat es té una visió en la que es reconeix
que a l’Estat li pertany una funció crucial, a la vegada que al
sector privat li correspon el protagonisme en la tasca de generar
teixit productiu, a través de la seva acció inversora, creant renda i
ocupació. L’empresa és portadora d’unes capacitats tècniques productives,
comercials i de gestió que han de ser aprofitades en benefici d’una
cooperació internacional més consistent i transformadora. En
aquest sentit, en l’enfortiment del sector privat del país
beneficiari pot tenir un paper rellevant la contribució del sector
empresarial del països desenvolupats. En concret, a Catalunya
disposem d'un sector empresarial evolucionat, que ha contribuït a
generar renda i treball al nostre país, i que disposa d'una
experiència, saber fer i tecnologia que pot ser aprofitada en els
països en vies de desenvolupament. Són tres les funcions bàsiques que li pertanyen a l’empresa en la
política de cooperació, contribuint en diferents nivells de la seva
internacionalització i donant una resposta a la seva responsabilitat
social envers el seu entorn internacional: 1. Funció instrumental: l'empresa com a proveïdora de béns i
serveis als projectes d'ajut al desenvolupament. 2. Funció d'agent: on l'empresa transfereix les seves capacitats
als països beneficiaris de la cooperació, contribuïnt directament a
la generació de riquesa i progrés. 3. Funció de donant: on l'empresa cedeix gratuïtament recursos
humans i/o financers a projectes de cooperació desenvolupats per
altres agents.
|
