 | Arturo Chavez,
director de COPCA Mèxic |
La dependència comercial de Mèxic amb Estats Units no tanca les
portes a molts productes d’altres països?
Lògicament, és cert que la relació comercial entre Estats Units i
Mèxic és molt forta, un 70% de les importacions mexicanes
procedeixen de la zona NAFTA (un 67,5% d’Estats Units), i les
espanyoles només representen un 1,1 % del total. Tot i així
l’empresari sap que Mèxic significa 98 milions d’habitants i molts
avantatges més: és el primer destí de les exportacions espanyoles i
catalanes a Amèrica Llatina. Concretament se situa en el 8è lloc del
ranking de països destí de les exportacions tant catalanes com
espanyoles, després de sis països de la Unió Europea i Estats Units. Mèxic és considerat com una magnífica porta d’entrada a Amèrica
Llatina i, gràcies precisament al Tractat NAFTA, a Estats Units i
Canadà: el 90,4% de les exportacions mexicanes tenen com a destí la
zona NAFTA. A tot això hem d’afegir que des del juliol del 2000 va
entrar en vigor el Tractat de Lliure Comerç entre Mèxic i la Unió
Europea, i actualment la meitat dels productes industrials europeus
estan lliures d’aranzel, sent com a màxim del 5% a partir d’aquest
any 2003 (exceptuant el cas de les rajoles ceràmiques, que és del
10%). L’any 2007 la desgravació serà total. A més, Mèxic té firmats
un total de 10 Tractats de Lliure Comerç, que atorguen als productes
d’origen mexicà l’accés preferencial als mercats de 31 països,
sumant un total de més de 850 milions d’habitants. Els Tractats són
amb Amèrica del Nord (NAFTA); Bolívia; Xile; Costa Rica; el Grup
dels Tres (Mèxic, Colòmbia i Veneçuela); Israel; Nicaragua; el
Triangle Nord (Guatemala, El Salvador i Hondures); la Unió Europea;
la EFTA (firmat el novembre del 2000 i que encara no ha entrat en
vigor). Quins sectors poden gaudir de bones oportunitats a Mèxic per a
l’empresa catalana i quins consells s’han de seguir?
En una economia emergent cada dia més industrialitzada hi ha
multitud d’oportunitats per a molts sectors, sempre i quan els
productes o serveis gaudeixin d’una bona relació qualitat/preu o
aportin un alt valor afegit. Concretament, Catalunya exporta
vehicles de transport; productes químics; productes editorials;
equips, components i accessoris d’automoció; matèries tèxtils; peces
tèxtil de vestir; material elèctric; semi-manufactures de fusta i
paper; altres begudes alcohòliques; electrònica i informàtica; i
maquinària d’envàs i embalatge. Ara bé, per a comerciar amb Mèxic cal entendre que molts cops hi ha
un altre ritme. Tant a nivell de resposta per part del client o
potencial client com per part d’alguns tràmits oficials. És
important tenir-ho molt present per a evitar creure que no hi ha
interès. Es tracta d’insistir. I un dels consells més importants és
plantejar-se la necessitat d’establir presència fixa al país un cop
el flux comercial així ho justifiqui. Cada cop són més les empreses
d’arreu que s’estableixen en el país, sigui amb una estructura
comercial, logística, o productiva, i això els dóna un valor afegit
molt important. Per tant, si es vol ser realment competitiu, a la
llarga es fa necessària la presència física d’algun representant de
l’empresa. Al mes de juny del 2001 hi havia registrades 1.319
empreses amb inversió espanyola, un 6% del total de societats amb
inversió estrangera directa establertes a Mèxic (22.002). La
ubicació d’aquestes empreses són majoritàriament en el sector
serveis, seguit de manufacturer, comerç, i construcció. Entre el
gener del 1994 i el juny del 2001, les empreses amb capital espanyol
significaven 2.965,1 milions de dòlars, un 4% del total d’Inversió
Estrangera Directa materialitzada a Mèxic en aquest període, i un
19’6% de la inversió aportada per la Unió Europea, representant la
tercera posició entre els països de la UE que durant aquest període
van invertir a Mèxic.
|
